"Educació i creació de riquesa"

Ahir vaig tenir l'ocasió d'intervenir en un fòrum sobre tecnologies i educació a la universitat ( http://www.ijlv.uji.es/agenda/nti.htm). I abans-d'ahir vaig ser a la presentació d'un joc interactiu adreçat als escolars de 8 a 14 anys espanyols, els Detecticao ( http://www.detecticao.com/), en què participaran més de 1.000 escoles i uns 30.000 nens. Per tant, avui toca reflexió sobre el futur de l'educació, a qualsevol nivell.

Ja vaig parlar d'aquest tema al missatge 525, a http://www.infonomia.com/extranet/indexcat.asp?idm=0&idRev=1&num=525

Algunes reflexions més:

1) El coneixement és riquesa: les empreses ja entenen que disposar d'idees diferencials (de coneixement pur i aplicat) és la clau de la supervivència i la competitivitat. Per això, estaran cada vegada més receptives a establir "ponts" amb aquells que disposen de coneixement (per exemple, amb la universitat). El 87% de les grans universitats nord-americanes (aquelles amb més de 10.000 alumnes) ja ofereixen cursos a distancia ( http://nces.ed.gov). Però, més enllà, caldrà establir un "mercat del coneixement", en el sentit pur de la paraula "mercat", o sigui, un lloc on l'oferta (universitat) i la demanda (empreses) es puguin "trobar mútuament", i no simplement un lloc on qui té els diners forci qui no en té a acceptar investigar sobre el que se li proposa.

2) L'educació és negoci: tant si ho volem com si no, si el coneixement és riquesa per a les empreses, l'educació adopta una importància econòmica substancial que el mateix sector productiu voldrà aprofitar. Es calcula, per exemple, que el mercat de la formació per a empreses serà el 2003 d'uns 20.000 milions de dòlars (vegeu l'interessant article "The virtual classroom versus the real one", publicat fa algunes setmanes a Forbes, http://www.forbes.com/bow/2000/0911/bestofweb.html). S'estima també que el cost per a una empresa de la formació, quan es realitza online, és del 50% al 90% inferior respecte de quan es realitza offline (presencial).

3) Una nova alfabetització: un dels objectius fonamentals de la "nova" educació hauria de ser formar les persones en la cultura de la informació. S'hauria d'ensenyar on és la informació de qualitat (vegeu http://www.infonomia.com/extranet/index.asp?idm=1&idrev=1&num=558), com buscar-hi intel·ligentment, com ser crític amb la informació aconseguida (què podem creure'ns i què no), etc.

4) El coneixement tàcit, presencial: ateses les immenses possibilitats pel que fa a accés d'informació a la xarxa, potser la formació presencial hauria de derivar cap a no "donar matèria", sinó cap a aportar la visió crítica, l'experiència concreta, de qui dirigeix el procés formatiu. La idea és que els alumnes treballin de manera crítica sobre diferents versions de les coses (coneixement explicitat en documents, i accessible a la xarxa), i vagin a les classes presencials a "gaudir" de l'aportació tàcita (l'experiència inexplicitable) del "mestre" (en tota la seva accepció superlativa).

5) Noves eines: a part de nous espais on la informació de qualitat està organitzada, la informàtica i les telecomunicacions van fent possible nous tipus d'experiència educativa. La videoconferència ja no és una fantasia (he tingut ocasió de provar-ho), es poden preparar materials per a experiències educatives molt estimulants gràcies al web (vegeu, per exemple, la idea dels webquests a http://edweb.sdsu.edu/webquest/webquest.html ). Ja hi ha propostes per a transmetre olors per la xarxa (Aromajets.com i DigiScents.com), fins i tot per a transmetre certa sensació de tacte (Immersion.com). Es dissenyen joguines "tecnològiques" que permetin aprendre a usar les màquines (vegeu http://www.infonomia.com/extranet/index.asp?idm=1&idrev=1&num=562 o també IntelPlay.com). Cal desenvolupar eines per fer molt més fàcil l'elaboració de material per a educació i formació en línia. Vegeu, en aquest sentit, les propostes de SmartForce ( http://www.smartforce.com) i DigitalThink ( http://www.digitalthink.com).

6) Estímuls i motivacions: tot i que tinguem noves eines, i que vulguem experimentar amb elles, de res servirà tot això si no sabem transmetre a l'alumne el "perquè" d'aprendre. Les tecnologies defineixen com fer les coses, però les humanitats han d'ajudar a entendre "per què" convé que ho fem.

7) Intel·ligencia col·lectiva: ningú pot ser ja Goethe (que va saber de tot el que se sabia en el seu moment: un enciclopedista). Ningú sap tant como la col·lectivitat. I caldrà començar a utilitzar el recurs del conjunt de gent, a través d'eines de col·laboració (vegeu http://www.infonomia.com/informes/informe2.asp), i a través de projectes amb objectius clars (vegeu Participate.com, http://www.participate.com).

8) Aprendre a aprendre: cada persona té una determinada manera d'aprendre. I normalment triguem anys (o desenes d'anys) a descobrir quina és la nostra manera d'aprendre (alguns ho fan escoltant, altres llegint, altres fent, etc.). Quant de temps perdut. Una de les funcions principals de l'escola hauria de ser ajudar-te a conèixer la teva propia manera d'aprendre, per així desenvolupar maneres de continuar actualitzant-te en el futur.

9) Noves maneres d'avaluar: els mecanismes actuals d'avaluació mesuren més el que no saps que el que saps (en un examen et fan una pregunta i suspens si no la saps; quasi mai et pregunten què saps, sobre què vols mostrar els teus coneixements). A Internet s'hauran de desenvolupar mecanismes seriosos d'avaluació. Ja hi ha algunes propostes (vegeu Intellimetric.com, http://www.intellimetric.com), però caldrà avançar molt més en aquest camp.

10) Alleujar la pressió de sentir-se ignorant: en un món en què la riquesa és en les idees, els rics són els intel·ligents. I, com a conseqüència, augmentarà la pressió sobre els ciutadans que simplement no poden no sols entendre, sinó tan sols seguir, els desenvolupaments de la tecnologia. Caldrà instituir el "pret a sentir-se ignorant", si vols ser-ne, però també caldrà estimular qui té el coneixement a transmetre'l de manera comprensible a la resta de la societat.

Finalment, em sembla vital que es permeti "experimentar" el sistema educatiu. És paradoxal que mentre diem que la innovació és crítica per al sistema econòmic, permetem innovar tan poc a qui prepara el principal actiu del futur: els educadors. En aquest sentit, em sembla molt interessant que hi hagi iniciatives com les de les "escoles d'aprenentatge productiu". Es tracta que les persones (de diverses edats) disposin de maneres personalitzades d'aprendre, moltes vegades a través de "fer" més que de "memoritzar". S'apliquen en aquest camp idees com les de "la ciutat com a escola" (aprendre fent, en diferents tasques productives que trobes a l'entorn ciutadà), l'aprenentage en empreses, etc. Cada alumne decideix amb el seu formador què vol aprendre i per què (els seus interessos i necessitats).

Un exemple d'aquesta mena d'educació el podem trobar a l'Institut d'Aprenentatge Productiu Rodolf Llorens i Jordana, a Vilafranca del Penedès ( http://www.vilafrancavirtual.org/idap), creat el 1994. Forma part d'una xarxa internacional "d'escoles productives", l'associació INEPS, que compta amb unes 50 escoles distribuïdes en uns 20 països ( http://www.vilafrancavirtual.org/ineps).

Tornar Enrera