En aquell temps quan les pesones pensaven que la terra era plana, un drac habitava per les rodalies d'un poble, que per la seva culpa estava atemorit.

El drac al rei diguè,
la teva filla m'endurè
i quan me la cruspirè
en pau al poble deixarè.

Es va celebrar el sorteig
i ala filla del rei van escollir.
Pobre rei, ell pensà
potser algun cavaller vindrà.

Sant Jordi va sentir els crits d'una jove dama. Sant Jordi amb el seu cavall blanc cavalcava tan depresa que livoleiava la seva vermellosa capa i el seu barret amb la ploma negre.

Sant Jordi va lluitar per alliberar la princesa
i va matar al drac.

D'entre la vermella sang del drac,
surgí un roser de roses roges d'una inmensa bellesa, que va ser prova de l'amor de sant jordi cap a la princesa.