Heus ací que quan es va morir el vell Met d'Albanyà, com que mai no s'havia adonat que li agradava el que no era seu, féu camí cap al Cel ben cregut que així quetruqués a la porta li deixarien el pas franc.
Sant Pere, quan el va veure, li va dir que primer havia de consultar el Llibre de la Vida, a veure quins havien estat els seus defectes i les seves virtuts en el món i que, segons parlés el Llibre, li donaria o no li donaria entrada.
Consultat el Llibre, va resultar que en Met era una mica lladre i que, per tant, no tenia entrada al Cel. Però sant Pere, li va lliurar un cabàs i li va dir que anés a cercar tot el que havia robat quan voltava pel món i que li ho portés, que ell ho lliuraria als seus amos i com que aquests el perdonarien, tindria cabuda en el Cel. I en Met, tot capcot, va haver de tornar- se'n.
Al cap d'uns quants dies es va morir el Jan de Sant Llorenç i com el seu veí d'Albanyà, cap al Cel s'ha dit a cercar posada, sense recordar-se del que havia robat quan era en aquest món. Sant Pere li va repetir el mateix que a en Met d'Albanyà. Però, com que el Jan havia robat molt més, en lloc d'un cabàs li va haver de donar un sac. En Jan, mig avergonyit, va haver de tornar- se'n a cercar el que havia robat.
Al cap d'uns quants dies més va morir en Pep de Terrades, gran lladró, que, com si res, s'encaminà també cap al Cel. Sant Pere, abans de donar-li entrada, consultà el Llibre de la Vida i trobà que el Pep de Terrades durant tota la vida havia robat tant com havia pogut que de cap manera no podia pas entrar al Cel. Amb tot, sant Pere va sentir-se compassiu i li va lliurar un carro amb l'encàrrec que anés a cercar tot el que havia robat mentre corria pel món i que li ho portés, que així podria entrar al Cel. En Pep va agafar el carro, hi va muntar tot content i satisfet i cap avall s'ha dit, camí del món altra vegada.
Quan va ésser una mica enllà va trobar el Met, que pujava tot suat amb el cabàs al cap. Es van deturar i van fer conversa, i en Met li va contar el que li havia passat i que ara tornava al Cel amb tot el que havia robat en vida. En Pep li va dir que un semblant li havia passat a ell, i que, si no es volia cansar tant, de molt bona gana ell li portaria el cabàs i el lliuraria a Sant Pere juntament amb el seu carro. En Met s'hi va avenir i va donar al Pep el cabàs.
Una miqueta més avall va trobar el Jan i també van fer conversa. El Jan li va contar el que li havia passat i que ara tornava al Cel amb el sac ple. En Pep es va oferir a portar-li el sac juntament amb el seu carro. En Jan, que ja no podia més, s'hi va avenir.
Quan el Pep es va veure amb el cabàs del Met i amb el sac del Jan, encara fuig ara amb el carro i el cavall que li va donar Sant Pere; mai més no s'ha acostat pel Cel i tot s'ho va quedar.

 

Aquesta rondalla s'aplica a la parèmia que diu:

" "Terrades tots són lladres, a Albanyà, algun n'hi ha,

i a Sant Llorenç, els carrers plens".