El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava a l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja dins el terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna.

Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los:

"Bon dia i bona hora,
sóc el sastre d'Alpens
que vaig a cosir a Sora.
No hi vaig per res de mal.
Em deixareu passar, si us plau?"

Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrere era la branca d'una bardissa o romeguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària.

Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué:

-Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món.