Fa molts i molts anys, un drac ferotge dominava un petit poble. Aquella bèstia volava, nedava i caminava amb molta agilitat i es menjava tot el que trobava per on passava.

 

Com que el drac arrassava tot el que trobava, els tenia a tots amb l'ai al cor. El rei va decidir donar-li un parell d'ovelles cada dia. A l'acabar-se els ovins, li donaren bous i cavalls, però estaven atemorits perquè sabien que algun dia acabaria amb tot el bestiar.

Després de molt pensar, el poble acorda que abans que no mati a tothom, cada dia, per sorteig, li donaran una persona perquè se la mengi

Un dia li toca la mala sort a la filla del rei. El rei no en tenia cap més, de filla, i estava desesperat. No volia lliurar-la al drac, però el poble li va exigir que fes com tothom. Si no, el drac se'ls menjaria a tots. Van portar, doncs, la princesa davant del drac.

Al drac se li va fer la boca aigua en veure-la. La princesa tenia molta por i cridava. Quan el drac va obrir la boca per menjar-se la donzella, va aparèixer Sant Jordi damunt d'un cavall blanc amb una armadura brillant, una capa i un escut que tenia una creu vermella

El cavaller va dir a la princesa: -No tinguis por de res, jo he vingut a combatre el monstre. Va agafar la llança i el va malferir. Mentrestant el poble ho mirava tot des de les muralles. -Ara princesa, torna al teu castell. Jo et seguiré perquè vull parlar amb el teu pare i els altres ciutadans.

De la sang del drac, allà on va caure, va néixer un roser de roses vermelles precioses d'on Sant Jordi va agafar la més bonica i la va donar a la bella donzella en senyal d'amor. Després tots dos, a cavall, van anar al poble on el rei, desesperat, patia per la sort de la seva filla.

Quan van arribar al castell, el rei dona les gràcies a Sant Jordi. Tothom estava molt content. La gent cridava: - Visca Sant Jordi! I poc després, Sant Jordi va pujar dalt del seu cavall blanc i se'n va anar sonrient.