A la primavera que va seguir la mort dels dos, va veure cada dia dues papallones al jardí. Una nit va somiar que la seva mare i el seu pare passejaven pel seu estimat jardí observant detingudament les plantes per veure com creixien cuidades pel jove.
De sobte, els dos ancians es van convertir en dues papallones, però van començar a rondar pel jardí, posant-se a les flors.
L'endemà el noi va veure que la parella de papallones seguia en el jardí i va comprendre que hi havia les ànimes dels seus pares: continuaven gaudint del plaer amb què havien ocupat les seves vides. Un nen i una nena que compartien una gran passió per la jardineria es van casar. Vivien junts i feliços i el seu amor per les plantes només es veia sobrepassat pel plaer que trobaven cada un en la companyia de l'altre.
Al cap dels anys van tenir un fill que, afortunadament, va heretar l'interés dels seus pares per les plantes. Arribats a la vellesa, aquests van morir amb escasos dies de diferència, quan el fill encara era jove. El jove es va encarregar de la responsabilitat de cuidar el jardí, amb l'estusiasme que havia après dels seus pares.