Al regne de la serralada dels Andes hi vivien els déus. El déu suprem tenia una filla anomenada Huandoy. Huandoy era molt bonica. El seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar i amb les mateixes virtuts. Però en el cor de la vall, dins un poblat dels Yungas, anomenat Yunday, hi vivia un valent príncep mortal, que es deia Huascarán i que s'havia enamorat de Huandoy. La Huandoy també estava enamorada d'ell. Es trobaven d'amagat i sentien una forta passió i tendresa l'un per l'altre. Quan el déu pare va saber dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va dir que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deesa. El dos enamorats però, no pensaven separar-se. Tan gran va ser la ràbia que va sentir el déu suprem davant la força d'aquest amor, que va maleir la parella d'amants i els va condemnar per sempre més a viure separats. Els va convertir en dues grans muntanyes de granit, entremig de les quals va situar una vall per tal que estiguessin aïllats. En la seva fúria, el déu pare va elevar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que mai més no es puguessin arribar a tocar. Els enamorats ploren pel seu dolor, fonent gota a gota la neu que els cobreix i els seus plors d'amor s'uneixen en un llac de color blau anomenat Llanganuco. Les muntanyes reben el nom de Huandoy i Huascarán.