Diuen que en temps antics l'estany d'Engolasters no existia, sinó que al seu lloc hi havia un poble. Conta la tradició que la gent d'aquell lloc eren avars i mesquins. Mai no feien caritat als pobres. Un dia, un pobre mendicant havia pujat fins en aquell poble i anava de casa en casa demanat almoina, però en cap de les cases no l'atenien i ningú no li donava res. Restava una darrera casa per visitar i aquell pobre, que era un home perseverant, s'hi va encaminar i va trucar a la porta: -Déu vos guard ! Que em podríeu donar alguna cosa per menjar, per l'amor de Déu? Va obrir -li la porta una dona que estava pastant pa. I va dir al pobre foraster:- ja us daria alguna cosa, peró he ficat el pa al forn i no en queda gens a fora. -Us prego, si us plau, que arreplegeu doncs les engrunes que hi pugui haver a la pastera i me'n feu un panellet, encara que sigui petit. -D'acord, et donaré això que dius. La dona va rascar la pastera i el que va recollir ho va pastar, però resulta que en lloc d'un panellet li'n va sortir un pa bonic i gros. Quan va veure que li havia sortit com els altres, va pensar que era desaprofitat donar-lo al pobre i va decidir no complir la seva promesa: -Ja te'n pots anar, que aquest pa ha sortit tan gros com els altres i me'l quedo jo. El pobre home va quedar decebut, però ja hem dit que era tenaç, de manera que no va desistir i va demanar a la dona si podia repetir l'operació per tal que sortís un panellet per a ell, per petit que fos. La dona li va tornar a dir que sí i li va prometre el panet que sortiria de recollir les restes de la pastera. Però vet aquí que torna a succeir com abans: del recull, en surt un pa gros i, com abans, torna a negar al pobre mendicant l'aliment que li havia promès. A lloc d'aquell pobre, molts ja haurien marxat, però aquell home, en comptes de desesperar i desistir, insistí en la seva petició, Va rebre una nova promesa... i un nou engany. Llavors l'home girà cua i marxà del poble. Tot just havia deixat enrere les cases que s'escolta un fort tro. A l'instant, una immensa onada D'aigua començà a indundar el poble. Tanta era l'aigua que arribava que no es veia ni d'on venia, si del cel o de la terra mateixa. En pocs instans el poble quedà engolit per les aigües. Aquest fou el càstig diví que va rebre aquell poble egoísta. Des de llavors, aquella vall és ocupada pel llac d'Engolasters.