Fa molts anys les tribus índies estaven en guerra entre si. Una pobra velleta i el seu nét anaven de campament en campament buscant una tribu que els acollís, perquè no tenien família. Finalment, van arribar al país d'uns índis que els van acollir de bon grat. El cap de la tribu els va dir que es podien quedar, però haurien de passar gana perquè les collites eren escasses i no tenien gaire menjar. L'àvia va contestar que no hi feia res, que ells no menjaven gaire i que en senyal d'agraïment ella treballaria per la tribu, que s'encarregaria dels nens mentre els pares treballessin. Des de llavors, cada dia l'àvia tenia cura dels nens, els explicava històries molt boniques i els donava un puré de blat de moro que va fer que els nens no passessin mai més gana. Un dia l'àvia va dir al nét : he sembrat blat i ha crescut molt bé però s'ha de regar i segar, te n'hauràs de cuidar tu i els altres nens perquè jo ja no ho puc fer. Aquell dia quan els nens van tornar de jugar, no van trobar l'àvia .Ningú no la va veure mai més: s'havia transformat en blat de moro. Encara avui si mireu una panotxa embolicada amb les seves fulles, hi veureu fils de plata :són els cabells de la velleta que va portar el blat de moro perquè els índis no patissin mai més gana.