Escola el Carme

Lleida

LA LLEGENDA DEL CASTELL.

En el temps de les llegendes, castells i terror, hi havia un poble i un castell formós situat dalt d’un turó. Era un poble petitó situat a Portugal. Hi vivia poca gent per això tothom es coneixia i es tenia confiança mútuament. Aquest poble tenia un castell deshabitat , ja que ningú s’atrevia a entrar-hi perquè d’aquest castell s’havien dit moltes llegendes que espantaven a la gent d’aquell petit poblet. El castell era gran i fosc, ja que a la part on estava situat no li tocava gaire el sol, per això als habitants del poble no els agradava gaire pujar allà dalt. Era un castell molt gran, segons es deia, venia d’una família molt rica, la família Lugia. Tenia moltes, però moltes finestres, una gran porta de fusta i un pont llevadís. Aquí hi vivia un rei bondadós amb la seva filla, la princesa Marieta. Un dia mentre la princesa mirava per una de les finestres del castell, va veure un drac ferotge que s’acostava cap allà. En aquell precís moment va sentir uns galops de cavall que venien pel camí del castell i va veure un cavaller que muntava sobre un cavall blanc. Era el cavaller Jordi que en veure que el drac aterroritzava la princesa li va clavar la llança que portava i el va matar. De la sang del drac va néixer un roser tan bonic com la princesa. I d’aquest roser naixien roses tan vermelles com la sang. El cavaller Jordi li va oferir la rosa a la princesa i se’n va enamorar. Al cap del temps es van casar, van ser feliços i van menjar anissos.