Llegenda de l'escola Mingella (B)

Badalona

 

Hi havia una vegada un poble a prop del mar. Totes les cases eren blanques amb les teulades vermelles. Els carrers eren plens d'arbres i flors. La gent vivia tranquil.la i feliç
La tranquil.litat d'aquell poblet es va veure amenaçada per un ferotge drac. Tenia tres enormes caps i de la seva fosca gola sortien unes grans flamerades que destruïen totes les collites. Les seves grosses passes feien tremolar tot el veïnat.
El drac tenia molta gana, i per això cada dia li havien de donar tres ovelles per a cada àpat. El drac no deixava rastre de les ovelles, i cada cop tenia més i més gana. Quan ja no quedaven més ovelles es va reunir tot el poble i va dir el rei: Jo treuré d'aquest pot un paper amb el nom d'un habitant, i s'haurà d'entregar al drac.
En el primer paper hi va sortir un pagès, i el rei el va entregar al drac. Es van sentir alguns plors entre la gent del poble. Però el drac encara tenia gana. Cada dia el rei feia el mateix, i cada vegada eren menys les persones que vivien en aquell poblet. La gent estava molt preocupada. Dies més tard, quan el rei va agafar un nou paper, va sortir el de la princesa. El rei es va posar molt trist, i mentre s'acomiadava de la princesa se li va acudir posar-li una armadura perquè no se la pogués menjar. Però l'armadura pesava tant que la pobre princesa no podia ni caminar. Així que se la va treure i es va acomiadar del seu pare, al qual li queien cascades dels ulls. Poc després la princesa se'n va anar silenciosament a la cova on habitava el drac.
La cova era molt fosca i es trobava a la vora del mar. La princesa va veure el drac dormint sobre un turonet de palla i branquillons que hi havia en el seu interior. De sobte el drac en sentir olor de carn humana va obrir els seus ulls grocs i brillants il.luminant els ossos dels animals devorats. Tot seguit, la bèstia es va alçar, va treure una flamarada de foc i ben decidit va lligar la princesa per començar a preparar l'olla.
Mentre l'aigua bullia, va arribar un cavaller dalt d'una barca. Duia una armadura de ferro, un escut més gran que ell i una espasa que feia metre i mig. El cavaller va entrar dins la cova i es va presentar: - Hola! Sóc Sant Jordi i vinc a deslliurar la princesa. El drac va començar a riure, bé, els seus tres caps. Llavors va començar a tirar flamarades. Sant Jordi va anar reculant fins que va sortir de la cova. En aquell instant va començar la lluita que va durar fins que a Sant Jordi se li va caure l'escut. El drac va aprofitar l'ocasió i li va tirar una immensa flamarada. Sant Jordi es va tapar amb l'espasa i la flama va rebotar i va tocar el drac. Sant Jordi va anar ràpìdament a clavar-li l'espasa, just en el pit. Del pit va sortir sang, que més tard es convertí en una rosa que Sant Jordi va oferir a la princesa. Amb això es van enamorar i al cap d'un temps es van casar.