Llegenda de l'escola Mingella (B)
Badalona
Hi havia una vegada un poble a prop del mar. Totes les
cases eren blanques amb les teulades vermelles. Els carrers eren plens
d'arbres i flors. La gent vivia tranquil.la i feliç
|
La tranquil.litat d'aquell poblet es va veure amenaçada
per un ferotge drac. Tenia tres enormes caps i de la seva fosca gola sortien
unes grans flamerades que destruïen totes les collites. Les seves grosses
passes feien tremolar tot el veïnat.
|
El drac tenia molta gana, i per això cada dia li havien
de donar tres ovelles per a cada àpat. El drac no deixava rastre de les
ovelles, i cada cop tenia més i més gana. Quan ja no quedaven més ovelles
es va reunir tot el poble i va dir el rei: Jo treuré d'aquest pot un paper
amb el nom d'un habitant, i s'haurà d'entregar al drac.
|
En el primer paper hi va sortir un pagès, i el rei el
va entregar al drac. Es van sentir alguns plors entre la gent del poble.
Però el drac encara tenia gana. Cada dia el rei feia el mateix, i cada
vegada eren menys les persones que vivien en aquell poblet. La gent estava
molt preocupada. Dies més tard, quan el rei va agafar un nou paper, va
sortir el de la princesa. El rei es va posar molt trist, i mentre s'acomiadava
de la princesa se li va acudir posar-li una armadura perquè no se la pogués
menjar. Però l'armadura pesava tant que la pobre princesa no podia ni
caminar. Així que se la va treure i es va acomiadar del seu pare, al qual
li queien cascades dels ulls. Poc després la princesa se'n va anar silenciosament
a la cova on habitava el drac.
|
La cova era molt fosca i es trobava a la vora del mar.
La princesa va veure el drac dormint sobre un turonet de palla i branquillons
que hi havia en el seu interior. De sobte el drac en sentir olor de carn
humana va obrir els seus ulls grocs i brillants il.luminant els ossos
dels animals devorats. Tot seguit, la bèstia es va alçar, va treure una
flamarada de foc i ben decidit va lligar la princesa per començar a preparar
l'olla.
|
Mentre l'aigua bullia, va arribar un cavaller dalt d'una
barca. Duia una armadura de ferro, un escut més gran que ell i una espasa
que feia metre i mig. El cavaller va entrar dins la cova i es va presentar:
- Hola! Sóc Sant Jordi i vinc a deslliurar la princesa. El drac va començar
a riure, bé, els seus tres caps. Llavors va començar a tirar flamarades.
Sant Jordi va anar reculant fins que va sortir de la cova. En aquell instant
va començar la lluita que va durar fins que a Sant Jordi se li va caure
l'escut. El drac va aprofitar l'ocasió i li va tirar una immensa flamarada.
Sant Jordi es va tapar amb l'espasa i la flama va rebotar i va tocar el
drac. Sant Jordi va anar ràpìdament a clavar-li l'espasa, just en el pit.
Del pit va sortir sang, que més tard es convertí en una rosa que Sant
Jordi va oferir a la princesa. Amb això es van enamorar i al cap d'un
temps es van casar.
|