Hi havia una vegada un poble a dalt d'una muntanya. Al mig hi havia un castell rodejat de casetes de tots colors. Cada casa tenia un jardí molt gran. Tothom treballava i vivia en pau.

Molt a prop hi havia un drac que feia molta por. Era molt gran, tenia una cua molt llarga i dues aletes que li permetien nedar i volar. El seu cos estava cobert amb escates verdes. Treia foc de la seva boca.

Un assolellat dia de primavera el drac tenia fam i va anar cap al poble a cercar menjar. Pel camí venia la bella princesa Margarida que anava a buscar roses oloroses al camp per fer-se una corona. La princesa era alta i prima. Tenia els ulls blavosos com el mar i el cabell daurat i arrissat. Portava una faldilla morada, una brusa lleugera i unes sabates còmodes. Era alegre, amable, carinyosa i li agradaven molt els animals. Mentre agafava una tulipa el terra va començar a trontollar.

La princesa Margarida alçà el cap i va veure el terrible drac que s'acostava. Com que li agradaven molt els animals, va tractar de fer-s'hi amiga. Quan el drac, que era molt presumit i vanitós, veié que la princesa no s'espantava, es va posar molt furiós. El drac, molt enfadat, l'agafà i se l'endugué a la seva gran cova. Ja a mig camí, la princesa va fer pessigolles al drac; aquest la deixà i ella va començar a córrer i es perdé per un bosc fosc i tenebrós. La princesa va sentir molts sorolls, xiulets,… Va anar corrent cap a on sortia el terrabastall i veié que era un tren de vapor. Però, com que no portava diners per a pagar el bitllet, no podia pujar-hi per tornar al seu castell.

Va tenir una idea,es va enfilar a la part del costat del tren fent un salt d'atleta. El viatge no va durar gaire,ja que el drac,volant pel cel blau,va arribar i va aturar el tren.Va mirar per tot arreu a veure si trobava la princesa,al final la va trobar i,encara més enrabiat,la va agafar per la cintura amb les seves potes i se la va endur volant cap a la seva cova. La cova no era especialment per fer una festa,feia una pudor horrible,i amb prou feines podies saber si allò era una cova o tot el cel d'una nit. Era plena de teranyines,també hi havia restes d'animals i persones que el drac s'havia anat menjant al llarg dels anys. Aquella bèstia enrabiada i furiosa va posar la princesa damunt d'una pedra llefiscosa i la pobre ,morta de por,no es podia aixecar. De sobte… Va tenir una idea,es va enfilar a la part del costat del tren fent un salt d'atleta. El viatge no va durar gaire,ja que el drac,volant pel cel blau,va arribar i va aturar el tren.Va mirar per tot arreu a veure si trobava la princesa,al final la va trobar i,encara més enrabiat,la va agafar per la cintura amb les seves potes i se la va endur volant cap a la seva cova. La cova no era especialment per fer una festa,feia una pudor horrible,i amb prou feines podies saber si allò era una cova o tot el cel d'una nit. Era plena de teranyines,també hi havia restes d'animals i persones que el drac s'havia anat menjant al llarg dels anys. Aquella bèstia enrabiada i furiosa va posar la princesa damunt d'una pedra llefiscosa i la pobre ,morta de por,no es podia aixecar.De sobte…

Se sentí una remor, semblaven les passes d'un cavall. Efectivament! D'entre els arbres va aparèixer un cavall lila muntat per un cavaller. Però no us penseu que era un cavaller normal i corrent, era un cavaller "hippie"! El drac, que no podia soportar els "hippies", va deixar la princesa i alçà el vol, tot insultant a Sant Jordi, però els insults es convertiren en roses, que recollia el cavaller. El cavaller Sant Jordi, es va presentar a la princesa, li entregà les flors i la va portar al castell tot cantant una cançó d'en John Lennon.