.
Segons els alumnes de Cicle Mitjà de les escoles:
Abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses
Nostra Señora del Carme de Ripoll
Santa Maria de Ripoll
.
En els anys tiruranys, quan de les pedres s'en feien pans, els vilatans que vivien entorn dels monestirs de Sant de les Abadesses i Ripoll, estaven angoixats i atemorits per la presència d'un drac ferotge, que morava al vell cim de la muntanya de Sant Amand. |
... | El drac era de color verd i molt
alt i gros.També tenia els ulls grosos i li sortia foc pels queixals, una cua molt llarga acabada en una punxa, amb un parell d'ales. La gana el mortificava dia i nit i es dedicava a menjar tots els ramats de xais, vaques... però les donzelles eren l'àpat més gustós |
| Un dia d'aquells que el drac tenia
molta gana va començar a baixar de les muntanyes, menjant-se tot el que trobava per davant, vaques, xais .... però el seu objectiu era menjar-se les noies que trobés pel seu camí i com que no en trobava cap la seva fúria cada vegada era més grossa. Vet aquí que el drac va arribar a Sant Joan, amb la intenció de menjar-se la donzella, que vivia al monestir, i que era filla d'un rei, del qual no ens en recordem el nom. |
... | La
gent de Sant Joan quan van veure el drac van anar corrents, cames ajudeu-me, fins arribar al poble anomenat Ripoll, més ben dit, al monestir a buscar protecció. A la porta se'ls va aparèixer un cavaller, vestit amb robes lluents, amb la senyera per capa i dalt d'un cavall blanc. Era Sant Jordi!!!.Un senyor s'hi va acostar i va dir: - Sant Jordi!, ajuda'ns, el drac està socarrimant el nostre poble i es vol menjar la filla del rei. - Si fills, per això sóc aquí- i va marxar galopant com el vent cap a Sant Joan |
| Quan va arribar es va trobar cara a
cara amb el drac i Sant Jordi el va desafiar a lluitar sota el pont vell. El drac treia foc per la boca , Sant Jordi se li plantà al davant i sense esperar més va començar l'enfrontament. Finalment, i després d'una aferrissada lluita, el drac va morir sota l'espasa del cavaller. |
El cavaller Sant Jordi després de
matar al drac, que sagna per tot arreu, comtempla com aquella mala bèstia jau morta sota el sol de la tarda. Ell i la princesa junts al costat del riu Ter, veuen com un roser ple de roses vermelles neix de la sang del drac, el caballer n'agafa una, la més maca de totes i la dóna a la princesa. Sant Jordi puja a la princesa damunt el seu cavall blanc i s'en tornen cap al poble... En arribar, la gent està molt contenta, tothom el saluda i l'aclama per haver mort al drac. Aquesta festa es va celebrar davant del Taga entre el monestir de Ripoll i el de Sant Joan de les Abadesses. |