Racó del mestre/a


ITINERARIS


  • Itinerari 1 10-1-2000
  • Itinerari 2 24-1-2000
  • Itinerari 3 7-2-2000

  • Itinerari 4 21-2-2000
  • Itinerari 5 6-3-2000
  • Itinerari 6 20-3-2000





  • ITINERARI 2


    1. Introducció per la primera activitat

    Amb aquesta activitat es pretén que els/les alumnes expliquin què coneixen de Montserrat, amb un petit text/redacció. A partir d'això l'escolà convidarà a conèixer els aspectes més "desconeguts" de Montserrat. Seran quatre itineraris que us portaran fins el cim de la muntanya, a l'interior del monestir, al món egipci en el Museu i a la música de l'Escolania.

    1ª activitat (arxiu d'activitats)


    2. Introducció per la segona i tercera activitat

    Amb les següents es pretén que els/les alumnes situin geogràficament Montserrat. A la Biblioteca trobaran un petit text que els ajudarà a respondre les qüestions.

    2ª i 3ª activitat (arxiu d'activitats)

     

    ITINERARI 3


    1. Introducció per la primera activitat de natura.

    Ja us vaig dir que veuríem els diferents aspectes que formen Montserrat. I creiem que la millor manera de començar és convidant-vos a fer un passeig pel Parc Natural, ja que abans que tots nosaltres vinguéssim a Montserrat, ja hi havia la muntanya. Peró, i abans?

    Com ja sabeu, fa molts, molts milions d’anys, la superfície de la terra era molt diferent. Però ha anat canviant a poc a poc, com si es fes vella, a causa de les forces "orogèniques", que formen muntanyes. Unes són ràpides com els terratrèmols, d’altres actuen molt lentament.

    1ª activitat (arxiu d’activitats)

    Ara ja sabeu com es va formar Montserrat i l’origen del seu tipus de roca: el conglomerat: aquells palets de riera, arrossegats pels grans rius, enganxats amb unes pedres més petites per mitjà d’un ciment calcari, que fa que sigui tan dura.

     

    2-3. Introducció per la segona i tercera activitat de natura

    Val més que no perdem el temps. De segur que ja teniu ganes d'endinsar-vos a la muntanya. Així que el nostre primer itinerari ens durà per les "escales dels pobres", creuant el torrent de Santa Maria o de Vallmala, fins el cim més alt de Montserrat: Sant Jeroni, situat a 1236m. d'altitud.

    Sortint del monestir, prenem el camí que ens porta pel "Pas dels Francesos", fins el "Pla dels Ocells".

    2ª i 3ª activitat (arxiu d'activitats)

     

    4. Introducció per la quarta activitat de natura

    Pujant per aquest camí, però, no tota l'estona podem quedar embadalits amb les formes de les agulles que fan que tinguin aquests noms tan especials. Sinó que hi ha molts moments en els que la vegetació impedeix, fins i tot, veure el cel. I sabeu quins són aquests arbres de capçada ampla i llargues arrels que proporciones menjar als porcs senglars? Exacte, les alzines. Els arbres propis del clima mediterrani. Com que no deixen passar el sol, la terra es manté humida i les plantes que creixen al sotabosc, poden resistir els períodes d'estiu, secs i calorosos, alhora que també busquen mecanismes per evitar la pèrdua d'aigua.

    És l'alzinar amb boix, entre 700 i 1000m. d'altitud, acompanyat d'una dotzena més d'espècies, com ara arbres caducifolis, arbustos o herbes; diferent de l'alzinar amb marfull, que es troba prop del santuari, i de l'alzinar muntanyenc, que viu en les zones altes de la muntanya, entre 700 i 1200m., però poc inclinades.

    (Hi ha més informació de l'alzinar a la biblioteca)
    4ª activitat (arxiu d'activitats)

     

    5. Introducció per la cinquena activitat

    Després del Pla dels Ocells, seguim pel Torrent, fins arribar al camí Nou de Sant Jeroni, un camí ample que ve de l'estació del funicular de Sant Joan. Abans però, hem vist una zona on el terra és més fosc que en la resta del camí: són les restes d'una carbonera, un lloc d'on s'extreia fins el segle passat, carbó vegetal. Potser ara us semblarà una mica estrany, però durant molt de temps hi havia diversos oficis que vivien de la muntanya. Avui dia però, el bosc mediterrani no és un dels més productius. Als Països Catalans els boscos més productius són els del Pre-Pirineu i els de l'àrea del Montseny, les Guilleries i la Selva.

    Molts productes bàsics de la nostra societat s'obtenen dels boscos. El recurs principal és la fusta dels arbres; el fruits també ens serveixen, per poder consumir directament o per a fer-ne melmelada.

    5ª activitat (arxiu d'activitats)

     

    6. Introducció per la sisena activitat

    En els nostres temps però, la majoria de gent va a la muntanya per fer diverses activitats de lleure i passar-s'ho bé. Tot i així, també hi ha restes d'aquests nous usuaris. Són les deixalles. Sembla que no estem gaire acostumats/ades a tenir cura dels boscos i, sovint, trobem restes de menjar, plàstics, llaunes, vidres... Totes aquestes deixalles poden provocar desequilibris en la natura i poden contribuir a augmentar el risc d'incendis.

    No cal dir que tots som responsables de mantenir net el bosc i, no llençar deixalles és una de les millors maners per prevenir els incendis. Però també n'hi ha d'altres.

    Hi ha quatre grans grups de motius pels quals crema un bosc: causes naturals, negligències, accicents i intencionadament. El foc, amb la seva tasca destructora, a més d'ocasionar pèrdues econòmiques immediates importants, dóna lloc a una problemàtica que durarà una sèrie d'anys, fins que la zona cremada no s'hagi regenerat. Tots hem de prendre mesures per evitar els incendis.

    Pel que fa a la prevenció ciutadana hi ha algunes normes pels visitants dels boscos: no fer foc, a cap època de l'any; no llençar burilles; no abandonar deixalles; procurar no circular amb vehicles per dins els boscos.

    Pel que fa a la prevenció oficial, hi ha una sèrie d'accions que ajuden en aquesta tasca: la neteja de boscos; les àrees recreatives controlades; els camins, que permetin el pas dels camions cisterna; les torres de vigilància; la xarxa meteorològica; la detecció aèria.

    Pel que fa a la gent del camp, és important que duguin a terme un tractament silvícola, és a dir, cal desbrossar els boscos de branques i netejar l'excés de matolls; les ADF, Agrupacions de Defensa Forestal, formades per gent que viu prop del bosc i que realitza la primera actuació mentre no arriben els bombers. I per últim, els voluntaris, que participen en la vigilància, la reconstrucció i la protecció de la riquesa forestal.

    6ª activitat (arxiu d'activitats)

     

    7. Introducció per la setena activitat

    Bé, ja només ens queda el darrer tram del camí. El Cavall Bernat i el Cap de Mort sembla que ens esguardin mentre enfilem el camí més costerut. Al final d'una pujada erosionada per les pluges, apareix l'ermita de Sant Jeroni. Ja som a 1130m. d'altitud.

    Ja ho sabeu que durant força temps van viure a Montserrat els ermitans? Però d'això ja en parlarem un altre dia.

    Des de l'ermita hem d'agafar el camí de l'esquerra, per arribar fins al cim (el de la dreta ens portaria a una enorme torre de telecomunicacions). A l'esquerra, dalt d'una roca hi ha un mirador amb una placa en homenatge a Jacint Verdaguer, però aquest encara no és el cim. Falten unes escales que ens portaran dalt del petit turó a 1236m. d'altitud.

    En aquest punt hi ha una gran Rosa dels vents, que ens serveix per orientar-nos i conèixer el que veiem a l'horitzó.

    7ª activitat (arxiu d'activitats)

     

    ITINERARI 4


    Després d'haver conegut la muntanya, ha arribat el moment de conèixer el santuari i el monestir. Farem una passejada amb els ulls ben oberts pel santuari, tot el que envolta el monestir, i trobarem elements que ens expliquin alguna cosa del passat de Montserrat. Entrarem entrant al monestir, és a dir, a la casa dels monjos, per veure algunes de les coses que fan els monjos en la seva vida en comunitat.

     

    1-2. Introducció per la primera i segona activitats

    Començarem per una plaça que recorda una de tantes places dels nostres pobles: amb arbres, bancs per seure i una font amb quatre brocs on podem beure i refrescar-nos.

    Aquesta plaça porta el nom de l'Abat Oliba, que el 1025 fundà el monestir de Montserrat. És per això que sobre la font hi ha una escultura dedicada a aquest personatge. A la mà esquerra porta una plànol, és la planta de l'església que s'havia de construir. Amb la mà dreta fa un gest de benvinguda i acolliment.

    1ª activitat (arxiu d'activitats). Han de llegir les llegendes a la Biblioteca i han de fer un dibuix sobre elles o sobre l'abat Oliba
    2ª activitat (arxiu d'activitats). Han d'identificar, en l'escut, la muntanya i la serra, símbols que s'identifiquen amb el significat de Montserrat, muntanya serrada.

     

    3. Introducció per la tercera activitat

    Un cop passat el portal, som a la Pujada de Nostra Senyra, embellida per una filera de magnòlies. A mesura que anem pujant, apareix la gran esplanada, guanyada a la muntanya que configura la Plaça de Santa Maria, formada per tres places esglaonades, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Al costat mateix, enmig d'un lloc ajardinat, contemplem una bella creu gòtica (s. XV). La creu de terme davant d'un portal o enmig d'una plaça indica el punt d'arribada d'un camí. Aquesta era la funció de la que veiem, que es trobava davant la porta del monestir.

    3ª activitat (arxiu d'activitats). Es demana que situin en el plànol on es troba la creu de terme. Veuran així l'itinerari sobre el plànol.

     

    4. Introducció per la quarta activitat

    Aquestes construccions, juntament amb la porta romànica i el claustre gòtic, són algunes mostres de l'època medieval que van sobreviure a l'atac de les tropes napoleòniques que, el 1811, durant la Guerra del Francès, saquejaren i destruiren Montserrat.

    La reconstrucció de Montserrat comença el 1844, moment en què els monjos poden tornar al monestir. Aquesta reconstrucció culmina el 1968 amb la construcció de la nova façana del monestir i el tancament de la plaça. Començarem coneixent el monestir amb la part visible i més coneguda: la Basílica.

    4ª activitat (arxiu d'activitats). Han de calcular quantes files de bancs necessiten reservar de la Basílica, per venir un dia amb l'escola.

     

    5. Introducció per la cinquena activitat

    La comunitat acutal de Montserrat està formada per uns 80 monjos que segueixen la Regla de Sant Benet (s.VI), sintetitzada en la pregària i el treball. Pel que fa a la pregària, els actes que fan amb els fidels es realitzen a la Basílica, tot i que n'hi ha algunes que tenen un caràcter més privat i es fan en altres dependències del monestir.

    Les activitats laborals que fan els monjos són diverses. Uns s'ocupen de l'organització interna del monestir, d'altres es dediquen a treballs d'investigació, docència o divulgació en diversos camps (història, teologia, litúrgia, música…). Cal esmentar la important editorial que és dirigida des del monestir. D'altres estan al servei del santuari (grups, recessos, conferències, hostatgeria…). Formació dels escolans, composició o investigació musical.

    Amb aquesta activitat veuran algunes dependències que són comuns a tots els monestirs i per a què s'utilitzen.

    5ª activitat (arxiu d'activitats). Es donen una sèrie d'enunciats que han de relacionar amb les dependències en les que poden entrar fent click sobre el nom o el color.

     

    ITINERARI 5


    Avui farem una visita al Museu de Montserrat. A partir de la pàgina principal, on hi ha el logotip, han d'entrar a cadascuna de les col.leccions, on se'ls proposaran activitats sobre la mateixa.

    Presentem aquí les col.leccions per tal de facilitar la realització de les activitats als/les alumnes.

     

    1. Arqueologia de l'Orient Bíblic

    Aquesta col.lecció va íntimament lligada a la figura del Pare Bonaventura Ubach (1879-1960), monjo de Montserrat, que dedicà la seva vida a l'estudi de les Sagrades Escriptures. És per això que va portar a Montserrat diferents materials arqueològics o botànics, pertanyents a cultures tan representatives i tan vinculades a la Bíblia com Mesopotàmia, Egipte, Xipre i Terra Santa.

    *Activitat (arxiu d'activitats). Han de substituir el dibuix (símbols que recorden l'escriptura jeroglífica) per la paraula corresponent.

    Donada la complexitat de l'escriptura jeroglífica, que usava caràcters ideogràfics combinats amb caràcters fonètics que representaven un so o una síl.laba, hem optat per utilitzar dibuixos enlloc de simular més clarament un jeroglífic egipci.

     

    2. Orfebreria religiosa

    La col.lecció d'orfebreria la formen objectes litúrgics dels segles XV al XX. Només dues de les obres que es presenten es van poder salvar de la destrucció del patrimoni montserratí, que va suposar la Guerra Napoleònica (1811). Constitueix un bon exemple de l'evolució de l'orfebreria des de l'època medieval fins avui dia.

    *Activitat (arxiu d'activitats).Se'ls demana que busquin al diccionari el significat dels objectes litúrgics i la relacionin amb les peces.

  • Calze: Copa tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi en la celebració eucarística.

  • Custòdia: Peça d'orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública.

  • Reliquiari: Capsa o estoig on es conserva un record sagrat, allò que resta del cos d'un sant, del seu vestit, etc. i, que hom venera.

  • Ceptre: Vareta simbòlica de l'autoritat reial o imperial.

  • Canadelles: Cadascuna de les ampolletes que contenen el vi i l'aigua per dir Missa.

  • Bàcul: Crossa o gaiata que porten els bisbes, els abats i algunes abadesses en les cerimònies litúrgiques, com a símbol d'autoritat.

     

    3. Pintura Antiga

    La col.lecció de pintura del segles XIII al XVIII la formen autors tan representatius com Caravaggio, Luca Giordano, Tiepolo, Berruguete i El Greco.

    El fons principal d'aquesta col.lecció fou adquirit a Itàlia entre 1914 i 1920, pel Pare Abat Antoni Maria Marcet. L'origen de la col.lecció però està en el llegat que el canonge Sebastià Yglesias féu a Montserrat (1829). L'Abat Aureli Maria Escarré la completà amb alguns quadres d'escola espanyola i catalana.

    *Activitat (arxiu d'activitats). Es demana que ordenin cronològicament les quatre obres que es mostren i escriguin la data en xifres romanes.

     

    4. Pintura i escultura modernes

    La col.lecció de pintura i escultura modernes de Museu de Montserrat, ens ofereix obres molt representatives de la pintura i escultura catalanes de mitjan segle XIX a mitjan segle XX, amb noms tan rellevants com Rusiñol, Casas, Nonell, Mir, Picasso o Dalí. També hi trobem una representació de la pintura impressionista francesa amb obres de Monet, Sisley, Degas o Pissarro. Aquesta col.lecció es forma gràcies a la donació de pintura catalana del Sr. Josep Sala i Ardiz (1875-1980), complementada pel llegat de Xavier Busquets i Sindreu (1917-1990) i per altres donacions.

    *Activitat (arxiu d'activitats). Es demana que completin un quadre de Joaquim Mir.

     

    Joaquim Mir (1873-1940) es troba dins de la corrent postmodernista, és un gran paisatgista i protagonitzà la revolució més contundent de la pintura catalana del seu temps. La seva pintura evolucionà fins a un punt en què el tema, les formes, gairebé es dilueixen en una explosió de colors d'un cromatisme brillant. El pintor realitzava fins i tot les seves obres de més grans dimensions directament davant del paisatge.

     

    5. Nigra Sum

    Nigra Sum, Iconografia de Santa Maria de Montserrat, ofereix un itinerari cronològic per les diferents representacions de la Mare de Déu de Montserrat. Posa en relleu la varietat de formes segons les quals cada segle, cada generació i cada artista han interpretat la Mare de Déu.

    A través de les obres d'aquesta col.lecció i de l'evolució iconogràfica de la Mare de Déu, podem analitzar també diferents fets històrics de Montserrat.

    *Activitat (arxiu d'activitats). Els demanen que busquin a la Biblioteca què vol dir Nigra Sum (**) i que descriguin el quadre d'en Ricci.

    Hem triat el quadre d'en Ricci perquè ens dóna força informació i ens agradaria que l'alumne remarqués: que hi ha tres grups de personatges: monjos, ermitans i escolans. Els monjos són aquells que viuen en comunitat i dedicats a la pregària. Apareixen vestits de negre i el que porta el bàcul abacial porta també un nimbe que el converteix en una representació de Sant Benet.

    Els ermitans també es dediquen a la pregària però decideixen deixar la vida en comunitat i instal.lar-se en una capella de la muntanya, les ermites, un altre dels aspectes que ens agradaria que observessin, situades amb exactitud geogràfica i amb la forma original.

    L'altre grup de personatges és el dels escolans. L'Escolania és l'escola de música més antiga d'Europa. Ja al s. XIII, trobem la presència de nens cantors al servei de la Mare de Déu, tot i que no apareixen representats fins el s. XVII. Remarcar la fidelitat amb que es representen els instruments musicals en ús a l'Escolania en aquell temps: un cornet, dues xeremies i un sacabutx, i fins i tot la manera en que s'interpretava, un cor instrumental i un altre vocal.(***)

    Pel que fa a la imatge, observar la riquesa dels vestits, que tindrien la magnificència d'una reina. El treball d'orfebre de la Corona i la flor de tres lliris que surt de l'orbe i indica la virginitat de la Mare de Déu, abans, durant i després del part.




    (**) La informació que es dóna a la Biblioteca sobre Nigra Sum i la que dóna aquest quadre, l'hauran de recuperar el dia dedicat a la música, on se'ls demanarà que recordin on han vist la relació de Montserrat amb la música. Per tant, és important que es ressalti en l'explicació del quadre, l'antiguitat de l'Escolania i la seva vinculació, en el passat més recent, amb Pau Casals

     

    Breu història de l'Escolania

  • s. XIII Càntigues d'Alfons X el Savi, una de les dedicades a la Mare de Déu de Montserrat parla dels nois que estan al sevei del Santuari mitjançant el Cant i funcionant com a escola.

  • s. XIV Detalls específics d'allò que canten: Missa Matinal, la Salve i els Goigs, entre els quals es troben els del Llibre Vermell de Montserrat, acompanyats per instruments.

  • s. XV Són uns vint escolans coneguts com a bons cantors, Van ser convidats a cantar durant la benvinguda del rei Ferran el Catòlic a Barcelona, el 1479.

  • s. XVI L'abat Garcia de Cisneros confirma la missió especial dels Escolans a la "Regula Puerorum", 1501. Es va preparant la nova escola de música pels segles següents: nous escolans es queden al monestir com a monjos; s'augmenta el nombre d'escolans fins a 28; els monjos prenen definitivament la direcció de l'Escolania.

  • s. XVII Escola de música formada per mestres compositors, instrumentistes experimentats, un cor mixte permanent i uns alumnes que destinen la major part del dia al cant, a l'estudi d'instruments i a la composició. Els principals mestres compositors són Joan March (1582-1658) i Joan Cererols (1618-1680), potser el més conegut i interpretat. Miquel López (1689-1723) que uneix el s.XVII amb el XVIII, deixa l'estil més renaixentista i entra dins el barroc.

  • s. XVIII Els músics més importnats són: Josep Martí (1719-1763), que introdueix l'estil intalianitzant de l'escola de Madrid; Benet Julià (1727-1787) un antic escolà important per la profunditat i el classicisme de la seva obra; Anselm Viola (1738-1789), compositor de tall clàssic, però amb una mentalitat oberta, era un bon pedagog i fou professor del guitarrista Ferran Sors; Narcís Casanovas (1747-1799), organista i compositor excel.lent, deixeble dels Pares Martí i Julià.

  • s. XIX Les tropes de Napoleó cremen el monestir i l'Escolania el 1811. El 1851 foren restaurats, però no és fins el 1889 quan el mestre P. Manuel Guzmán (1846-1909) la comença a dirigir. Entre els seus deixebles destaquen els que més endavant el succeïren en la direcció de l'Escolania:

  • s. XX Àngel Rodamilans (1874-1936), bon pedagog i compositor, original i progressista que col.laborà amb el P. Anselm Ferrer en la direcció de la coral. Aquest renovà el repertori i els estudis musicals de l'Escolania; David Pujol (1894-1979), bon intèrpret de polifinia amb un estil nou i propi, va escriure un mètode senzill de cant gregorià i va promoure els estudis musicals dels monjos. El P. Ireneu Segarra (1917), va dirigir l'Escolania del 1953 al 1997, tot donant-li la seva reputació internacional i la seva coneguda qualitat musical. Aquests quatre mestres prepararen l'Escolania per tal que esdevingués el que és avui dia. El director actual, Germà Jordi-Agustí Piqué (1963), continua aquesta labor des de l'agost de 1997.

     

    ITINERARI 6


    1. Introducció per la primera activitat

    Amb aquesta activitat es pretén relacionar Montserrat amb la Música. Per aquest motiu, es demana que recordin on han vist ja aquesta relació. Caldria doncs recordar que:

    Montserrat té una escola de Música que data del segle XIII, on s'hi estudia, a més de l'ensenyament general, solfeig, principis d'harmonia, piano i un altre instrument de l'orquestra clàssica i cant coral. Formada per 50 nois, de 10 a 14 anys, és a dir, Cicle Superior de Primària i Primer Cicle d'ESO. (Breu història de l'Escolania al racó del Museu)

    La vinculació de Pau Casals amb Montserrat, es deu tant a la relació personal que mantenia amb alguns monjos i l'Abat Escarré, com a la composició d'obres per a l'Escolania i a la realització de concerts al monestir.

     

    2. Introducció per la segona activitat

    Els escolans canten cada migdia la Salve i el Virolai. És la seva tasca en la col.laboració al servei del Santuari.

    El Virolai és l'himne dedicat a la Mare de Deú de Montserrat. Ha esdevingut autènticament popular i ha estat usat en moments de repressió política, com a himne nacional català, en manifestacions religioses i manifestacions culturals o esportives.

    La paraula Virolai vol dir composició poètica per a ésser posada en música. Va ser adaptada per a l'himne que Jacint Verdaguer va composar amb motiu de les festes del mil.lenari de la troballa de la imatge, el 1880.

    Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845, Vallvidrera 1902). Sacerdot i poeta, "príncep dels poetes catalans", va tenir sempre una gran estimació per la muntanya de Montserrat. Fruit d'aquesta preferència és el magnífic poema Montserrat escrit per el mateix motiu que el Virolai: participar en el certàmen literari organitzat el 1880.

    Es demana que aprenguin la tornada del Virolai, ja que cada dia els escolans canten la tornada i una de les estrofes. D'aquesta manera, podran seguir-la el dia que vinguin a Montserrat.

     

    3. Introducció per la tercera activitat

    Es pretén que els alumnes coneguin les diferents veus que formen un cor, diferenciant el cor de "Veus blanques", que és l'Escolania.

    Han de buscar a la biblioteca la diferència entre soprà i contralt i dir quina és més aguda i quina més greu.

    Preguntant quina veu té cadascú es pretén despertar la curiositat i motivació per la música.