Hola nois i noies, Ja torno a ser aquí. Recordeu el meu nom? Sí, sí, exacte! Sóc en Rovelló!!
Per què us he insistit en el meu nom? Doncs després de tanta activitat com hem fet fins ara segur que comencem a tenir gana. I ens cal menjar bé per poder seguir endavant. Ens cal alimentar-nos per tenir l'energia que ens permeti seguir el projecte.
Ei, que encara que Rovelló sigui nom de menjar no s'hi val a menjar-me a mi. Qui us acompanyaria la resta del camí?

Allò que es preten treballar en aquest apartat és el món de la gastronomia.
En primer lloc és un treball lingüístic: tipologies textuals com la carta o menú i la recepta; així com el treball oral d'aportat idees tots els membres del grup classe.
I també la capacitat de síntesi d'estreure informació i copsar-la en una graella i la capacitat d'elaboració d'una recepta.
També hi ha un important treball de socials, centrat especialment en els sectors de producciò de les diferents comarques i la comparaciò entre les tres franges en què dividim les diferents comarques de Catalunya.
De forma més tangencial també es poden treballar aspectes de matemàtiques o de naturals, com es detalla en les observacions finals.

1a. activitat. QUÈ MENGEM?

Bé, anem per feina.
Què heu menjat avui per dinar? A veure si entre tots sou capaços de parlar-ne una mica. Però amb ordre, eh? que això no pot ser una disbauxa.

Evidentment que si estem fent aquesta activitat al matí ho haurem de contextualitzar, i adaptar-ho al dinar del dia abans.
En tot cas es tracta de fer una pluja d'idees. De veure que hi ha coses que es repeteixen i que les podríem arribar a qualificar de característiques.
I sempre tenint en compte que no preté ser altra cosa que una introducció al tema, una motivació i, si cal, una avaluació inicial.
Caldria anar fent una llista, tant selectiva com calgui, amb els diversos plats.

I si en sou capaços encara ho podem complicar una miqueta: heu anat mai a dinar en un restaurant? Quin tipus de coses de menjar us ha cridat l'atenció?

Es tractaria de poder arribar a la conclusió que s'hi mengen coses "especials", que sovint no mengem a casa. Almenys les coses que mengen els pares o els adults.
Valdria la pena d'induir, si entre tots han visitat diverses contrades, que no es mengen les mateixes coses en un restaurant de mar, de muntanya o de l'nterior.
Caldrà afegir alguns d'aquests plats a la llista anterior. Aquesta llista, que no deixa de ser una carta de menús, ens permet enllaçar amb la darrera part de l'activitat.

Encara una darrera cosa. Com s'anuncien els plats en un restaurant? Us heu fixat que la "carta" és una llista de plats anunciats com si fossin títols?

Valdria la pena que prèviament haguéssim pogut aconseguir algunes cartes de restaurants del nostre entorn, o que si això no és possible nosaltres mateixos n'haguéssim pogut elaborar alguna.

2a. activitat. LA RECEPTA DE CUINA

Anem més al fons de la qüestió. Què menjarem en cada cas? Sí, sí, és clar que hi ha plats molt fàcils. Tots sabem què són uns canelons, o uns llagostins a la planxa, i fins un conill a la brasa amb rovellons.

Ara cal afegir o matisar alguns dels plats que ells mateixos han dit. Per tant ben segur que els coneixen bé.

Però... ben segur que en una carta hi ha plats que no hem sentit mai. O que ens sonen realment curiosos.
Com podem fer-ho per saber què menjarem si escollim un d'aquests plats? com es cuina?
Per això fem servir les receptes. N'heu vist mai alguna? Mireu-vos aquestes.

Arribats en aquest punt caldria repartir algunes receptes de cuina. Per anar bé haurien de procedir de fonts diverses, que la presentació no sigui tota exacta, però sí que tinguin els elements que la fan característica. I que caldrá que els induim a descobrir: un títol, uns ingredients i les seves quantitats, una elaboració i tot acompanyat d'alguna il·lustració.

Quines parts tenen en comú?

Caldria que les deduissin. Per això és important que hi siguin en totes, o en la majoria de les repartides.

Les receptes són un tipus de text que ens dóna les instruccions necessàries per poder cuinar un plat.
Fixem-nos en diverses coses:
a) els ingredients, els productes amb què fem la recepta. Cal que ens digui la quantitat que n'hi hem de posar.
b) els passos a fer. Estan ordenats. Cal fer les coses pas a pas.
c) el redactat està fet en forma d'ordres.

Es pot fer incidència en les quantitats, algunes expressades en grams, altres en mesures de capacitat, altres força grans o quantitats petites...
Algunes vegades els passos estan numerats. Altres encara que no ho estiguin sí que les coses cal fer-les per ordre.
Finalment les formes verbals. Evidentment no cal caure en tecnicismes, però sí que és important veure que les indicacions es fan, generalment, en imperatiu.

3a. activitat. RECEPTES PRÒPIES DE LA COMARCA

Quines coses es mengen a la vostra comarca? Ho sabeu? Mirem d'esbrinar-ho.
Agafareu unes quantes receptes que siguin força pròpies de la vostra comarca, que siguin unes 5, més o menys.

Cal vetllar que siguin variades entre primers i segons plats, i si són significatius afegir-hi algunes postres. Les receptes es poden treure de receptaris locals o comarcals, o bé de restaurants propers al centre i que facin cuina comarcal.

Ara ens fixarem només en els ingredients. I els posarem en una graella classificats en:
a) productes bàsics, els que formen la part principal del plat;
b) condiments, que ajuden a donar un millor gust o ressaltar algun sabor;
c) i els que ajuden a la cocció.

Cal que entenguin bé la funció de cada aliment. Aquesta part de la feina és la més important, ja que serà la que quedarà reflectida a l'espai web. Una mostra d'allò que es pretén es troba en un annex al final del document.

Us heu adonat que alguns d'aquests aliments es repeteixen? Sabeu de què són les granges que hi ha a la comarca? I quins són els principals cultius dels camps? Hi ha alguna relació entre els aliments que es repeteixen i els productes que es produeixen a la comarca?

Es important que la selecció de receptes de la comarca que s'hagin seleccionat es puguin justificar des d'aquesta activitat.
O que en tot cas tinguin respostes clares com és el cas del bacallà de l'exemple del Bages. En aquest cas es justificaria com un peix que per poder-se trobar a l'interior cal ser prèviament tractat, i el bacallà un cop salat es conserva amb facilitat.
Aquesta part de l'activitat és molt indicada per lligar-la amb els sectors productius de la comarca.

ACTIVITAT COOPERATIVA

Ara ja coneixem moltes coses de la gastronomia de la nostra comarca. I també sabeu que no totes les comarques de Catalunya tenen les mateixes característiques. Per tant és el moment de veure alguna coses de la gastronomia de les comarques que no són de la vostra zona.
Ara us inventareu nous plats. Amb el que vosaltres inventeu i amb els quin inventin els altres nens i nenes participants en el projecte farem la "Carta de menús d'en Rovelló". I és clar, caldrà fer el receptari d'aquests nous plats inventats.
Apa, mans a la feina:
a) Triueu alguns aliments bàsics de les altres zones de comarques que no siguin la vostra.
b) Triueu alguns dels condiments, també de les altres zones.
c) I ara inventeu-vos la recepta per cuinar aquests aliments.
d) Cal posar nom al nou invent. Aquest nom cal que sigui atractiu, ja que formarà part de la carta.

L'objectiu de l'activitat cooperativa és que els nens i nenes vegin les graelles amb la classificació dels aliments que han fet els nens i nenes de les comarques de les altres dues zones de Catalunya.
Amb el treball s'elabora una recepta a partir dels aliments, en el nombre i quantiat que cada grup vulgui, extrets de les graelles abans citades. Un cop escollits els aliments les nens i nenes elaboren una plat, del qual detallen l'elaboració en forma de recepta. Aquestes receptes es guarden al dossier individual de l'alumne. També es poden penjar al mural de la classe. L'activitat que cal enviar via formulari una carta on apareguin les receptes que hem creat.

I després de tanta feina, i d'alimentar-nos bé, prou que ens mereixem un descans. A reveure, fins a les properes activitats en què us plantejaré nous resptes.

Adéuuuuuuu!!!!!

OBSERVACIONS

El projecte és alhora obert i tancat. Tancat en tant que s'ha de fer una colla d'activitats, però al mateix temps obert, en tant que la metodologia dóna perquè a partir d'unes orientacions generals cada mestre que hi participi hi pugui aportar molt de la seva part, aprofundint tant com el seu grup sigui capaç d'assumir.

En la segona activitat es pot aprofitar el treball dels ingreients de les receptes, i les seves quantitats, per treballar diferents sistemes de musara, dins de l'àmbit de les matemàtiques.

En la tercera activitat també es poden lligar els aliments que es treballe en les receptes amb la matèria de naturals. Es pot lligar almb la roda dels aliments, i veure els lípids, glúcids i pròtids. Ara bé, cal tenir clar que no estem fent dietes completes, i que per tant no ens ha d'alarmar que hi hagi un desequilibri. Per això no es posa com una activitat comuna, sinó com un element que es pot tenir en compte.

En l'activitat cooperativa es podrà veure el menú amb tots els plats fets per cada escola. l'anomenarem "Carta de menús d'en Rovelló". I de cada plat del menú se'n podrà veura la recepta, que no cal que sigui massa realista. Ens permetem un ampli marge d'imaginació

RECURSOS

A continuació hi ha unes quantes adreces dìnternet que ens poden ser útils a l'hora de veure receptes. A més a més és una forma de conèixer-ne adequada al món de la telemàtica en què s'emmarca aquest projecte.

http://www.tvc.es/cuines/indexrec.htm - la wersió a internet de les cuines de TV3
http://www.montseny.org/receptes.htm - bones receptes del Montseny
http://www.lamalla.net/canal/infantil/receptes_de_cuina/ - Aquesta és interessant en tant que va adraçada a nois i noies. A més a més és interactiva.
http://www.gencat.es/probert/cettportada.htm - En una mateixa pàgina hi ha receptes de costa i de muntanya
http://www.hostaldelcarme.com/receptes.htm - És l'aportació d'un restaurant professional. Bona presentació.

Es poden buscar nomes pàgines per exemple amb el Google. Si voleu tenir èxit només cal fer una recerca amb la frase exacta "receptes de cuina". I si encara volem tancar més el tema afegir algun altre condicionant, com pot ser el nom de la nostra comarca.

Avesats com estan els nostres alumnes als mitjans audiovisuals també poden visionar algun capítol del programa "Cuines", de TV3.

També els mitjans de comunicació escrits de gran tirada tenen apartats dedicats a gastronomia. En són exemples:
a) BN Dominical, suplement dominical de El Periódico.
b) Magazine, suplement dominical de La Vanguardia
c) El suplement del divendres, del diari Avui.

Gastronomia
Àrees	Llengua catalana + C. Medi Social + C. Medi Natural + Plàstica
Temporització	5 hores (act. individual) + 2 hores (cooperativa)
Imatges	1 (carta)