| Les entitats són organitzacions polítiques en dos sentits: l'un en el sentit de la tasca que desenvolupen i de la influència que poden exercir en els esdeveniments socials i en el decurs de definició i posada en funcionament de les polítiques públiques; i l'altre, en el sentit del funcionament intern, en allò que fa referència a les tasques de combinar diferents interessos i punts de vista per avançar amb una línia més o menys conjunta a escala interna.
Aquí intentaré desenvolupar algunes idees que fan referència al segon, el de la política a escala d'organització.
Les organitzacions són un conjunt de sistemes que s'estableixen per assolir uns objectius. Hi ha uns objectius organitzatius, formals, que han passat uns canals, més o menys farregosos de validació, que apareixen en tríptics i memòries, que es defensen en l'àmbit d'institució, que fan referència a la missió, a la raó de ser de l'organització.
Hi ha però, alguns fenòmens vinculats amb la definició d'objectius que cal tenir en compte. Un és que l'acord sobre els objectius organitzatius no sempre és nítid ni estàtic. Hi pot haver matisacions subtils i discrepàncies en les formes de com assolir-los.
Un altre és que existeixen objectius pel mateix fet de ser organització, per exemple els objectius de manteniment o supervivència, d'eficiència, de control i creixement (Mintzberg ho desenvolupa en el seu llibre El poder en la organización) que, a vegades, passen a ser més prioritaris que els objectius de missió.
Un altre és que hi ha objectius informals. Es tracta d'objectius, intencions i expectatives que porten les persones a les organitzacions. Les organtizacions esdevenen mitjans per assolir la satisfacció a necessitats personals.Exemples els tindriem en la necessitat de figurar, d'autorealtizar-se, de projectar i canalitzar frustracions. La gent treballa, col·labora i participa, d'entrada, per interès en els objectius de l'entitat... però no només. Aquests objectius a vegades són considerats il.legitims però, ho vulguem o no, sempre hi són. Cal tenir present que fan referència a les bases de la motivació personal i poden ser tan un motor com un llast per a l'organització.
També passa que diferents persones en diferents posicions a l'organització tenen interessos específics. Cadascú considera que la seva part és la més important: qui ofereix el servei creu que la seva tasca és l'essencial, i qui cerca els recursos també, qui porta la direcció considera que ell és la clau, i així amb tots.
Amb aquest ball d'objectius i interessos és quan es fa referència a la necessitat d'un procés polític per posar-se d'acord, per prioritzar i per concretar les accions a emprendre. És llavors quan entra en joc la capacitat i els processos per influir sobre les decisions sobre què es farà i com.
En el procés de posar-se d'acord, hi trobem diversos estils, els extrems del qual serien: un estil obert, que genera confiança, que intenta definir rols i pren formes transparents. I l'altre extrem, on es dóna un estil tancat, viciat, tenebrós, hi ha moviments bruts, manipulació, gent que parla a l'esquena de l'altre, que s'amaga informació, tensió entre els equips...poden ser vertaderes tempestes de llamps i trons. Del primer en direm joc polític, del segon jocs de poder.
El joc polític es basa en unes normes acceptades i segueix fonts de legitimitat, cerca maneres de combinar posicions sobre la base del reconeixement i el respecte. Els jocs de poder es dóna quan la influència es fa de manera il·legítima utilitzant mitjans poc ètics.
Malgrat que els dos estils tenen a veure amb la influència i l'impacte en les decisions i accions de l'organització, l'un és generatiu i creatiu, i l'altre té uns efectes col·laterals devastadors. Algun autor considera que els jocs de poder anticipen i precedeixen la fi de l'organització ja que n'impedeix la tasca i en suposa una despesa injustificada d'energia i esforç. Els jocs de poder són un remolí que arrossega i destrueix qui hi ha al voltant... encara que a curt termini sembli que hi hagi algú que hi guanyi. Les lluites de poder són prèvies a la desfeta de l'organització: malmeten les relacions personals; es perd la sinceritat i confiança, desgasta el compromís... tots ells puntals en qualsevol sistema humà de treball.
Entrant en el món de les entitats, podríem considerar que els jocs de poder són incompatibles amb els valors de les entitats. Aquests, però, es donen igual que a tot arreu, amb la singularitat que sorprenen més els implicats, per la contradicció amb la seva raó de ser i els valors que es defensen. De segur que els qui llegiu aquest article heu viscut o presenciat situacions on s'hagin donat jocs de poder. A la sorpresa i disgust davant d'aquestes situacions, s'hi suma la vivència de la traïció, de trobar-se fora de lloc.
Què podem fer com a responsables i directius, com a voluntaris i com a col.laboradors d'una entitat quan detectem aquestes situacions?No voldria transmetre la sensació que hi ha solucions fàcils. Les orientacions són senzilles, de sentit comú, tot i que tenen una aplicació complexa i difícil.
Amb la premissa que els jocs de poder sorgeixen quan hi ha deficiències en el joc polític i en els sistemes d'influència, la manera de contrarestar el poder és fer una aposta per la política. Sintetitzaria les recomanacions en tres punts: Atenció, Anàlisi i Actuació.
Atenció. Tenir present que aquestes situacions es poden donar a qualsevol lloc i a qualsevol hora. Ignorar-los només incrementa la desprotecció de l'organització. Cal estar atents.
Anàlisi. No enganxar-s'hi, no afegir llenya al foc. Mantenir la calma. Reflexionar per intentar entendre la situació. No deixar-se emportar per les primeres impresions, ja que normalment només es veuen els símptomes, no les causes.
Actuació. Trobar maneres de fer que els procesos siguin més transparents. Reforçar els canals de participació formals. Establir límits, actuar amb l'exemple, distribuir informació. Reconèixer i reforçar el lideratge que cada u té (vegeu l'article Lideratge sí, si us plau). Si la situació ens sobrepassa, demanar assessorament extern.
Hem de tenir present que les organitzacions són espais privilegiats per entendre les persones i nosaltres mateixos. Són un espai on s'amplifiquen les virtuts i defectes de cada u. Si treballem a les entitats amb l'expectativa que la situació serà idíl·lica, ens perdrem la possibilitat de poder-les gestionar amb les variables que tant les poden reforçar com destrossar. Si no es té en compte la política, es fracassa. Si es traspassa la línia i s'entra en les lluites de poder, també.
Bibliografia:
Buchanan, D.; Badham, R. Power, Politics and Organizational Change. Winning the Turf Game. London: Sage Publications, 1999
Mintzberg, H. El poder en la organización. Barcelona: Ariel Economía, 1992
Morgan, G. Images of Organization. Thousand Oaks: Sage Publications, 1997
Articles Relacionats:
· El món secret de les juntes de Pilar Pujol.
· Lideratge? Sí, si us plau de Pilar Pujol.
|
