SIJ

Secretariat Interdiocesà

de Pastoral de Joventut

L’ANIMACIÓ PASTORAL AVUI I AQUÍ

Reflexió a càrrec de TONI TORRELLES:

QUI SOM

Les persones que ens trobem avui i aquí (i en aquests quatre dies d’assemblees a Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona) segurament representem moltes més persones a les quals arribarà el ressò d’aquesta primera assemblea pels nostres comentaris i aportacions. Hi estem convocades, persones de les 421 escoles adherides a la FECC, responsables de l’animació pastoral o de la direcció dels centres escolars. També hi ha persones delegades de moviments o altres àmbits similars que hagin cregut oportú assistir-hi. Sense voler deixar-me ningú, entenc que la presència dels Delegats de Pastoral dels bisbats de Catalunya vol completar la representativitat de l’assemblea.

D’ON VENIM

Per això pot ser important situar d’on venim, penso en llocs eclesials: som persones laiques o religioses, o bé preveres. Provenim de llocs apostòlics diversos: escoles, moviments, altres tipus d’associacions o iniciatives, acompanyem infants, adolescents, joves o adults. Venim d’una història prèvia que, en alguns casos i en alguns moments, ha pogut estar marcada per incomprensions, distàncies, precarietats pastorals o ritmes diferenciats.

ON ANEM

I si hem de respondre on anem, la proposta d’aquests darrers temps mira cap al davant, cap a dedicacions pastorals més plenes i més conjuntades. Ens interessen més les xarxes que les accions puntuals. Valorem les iniciatives que han nascut del treball conjunt com les orientacions del document Mirada Nova, a partir de la relació entre la Unió de Religiosos de Catalunya i el Secretariat Interdiocesà de Joventut.

COM I AMB QUI HI ANEM

I com una petita lectura creient de la realitat, assumim que els grups de persones que volem caminar amb Mirada Nova som també diversos: La gent del SIJ, els moviments eclesials o menys eclesials, les persones que es troben en etapes de desinstitucionalització de tota mena, els joves que cerquen i troben o no el seu lloc en la comunitat cristiana, les persones capaces d’il·luminar camins i horitzons, les persones que ofereixen espais i moments espirituals, els climes espirituals que tots i totes generem i respirem. En un context que vol albirar les línies de futur per a l’Evangeli de Jesús en comunitat, per tal de fer-les possibles des d’avui mateix.

QUIN HORITZÓ A 5, 10 ANYS VISTA

Per això ens fem aquesta pregunta: Quin horitzó volem tenir com a comunitat cristiana que pelegrina a Catalunya a 5, a 10 anys vista? Tot allò utòpic –que sembla gairebé impossible-, demana somiar-ho i tenir la paciència històrica que potser hagin de passar 10 anys per tal de veure-ho realitzat (ja veieu com ens allunyem de l’esperança i la urgència de Jesús, que es va prendre tres anys –hi ha qui diu que un de sol- per canviar la història). Habitualment, si parlem de prioritats, marquem períodes de 3 o de 5 anys (per allò dels relleus i dels triennis). De fet, sovint, les urgències només ens deixen preveure el pla diari o setmanal com a molt. Si és així, com aconseguirem que a 5 o 10 anys vista hi hagi persones, grups, coresponsables de la marxa de la comunitat cristiana a tots el nivells?, fent-los partíceps, protagonistes, coresponsables de qualsevol petit o gran procés que volguem emprendre. Penseu que els joves de 16 anys d’avui, d’aquí 5 anys en tindran 21 i d’aquí 10, 26. I tots els qui els precedim en l’edat, anem fent els nostres comptes també. És molt sa i molt il·luminador.

CAMINS A RECÓRRER (SI POT SER, JUNTS)

En algun autor que ara no tinc present, he llegit el símil de la muntanya per parlar de l’espiritualitat i la recerca de Déu. Avui ens pot servir per reflexionar sobre la nostra animació pastoral a Catalunya. Tots i totes estem interessats a conèixer la muntanya (a acompanyar cristianament els processos de les generacions joves), des de la base, fins a dalt. N’hi ha que parteixen de punts diversos, a diversos ritmes, n’hi ha que saben descobrir visions panoràmiques durant el recorregut. Altres assumeixen graus diversos de dificultat: pugen al dret, fan ziga-zaga, pugen però reculen una mica i tornen a pujar... Tots i totes tenim una mateixa esperança i un mateix horitzó: Adonar-nos-es que era tan important el camí com l’arribada, imaginar el Déu que només sap estimar a dalt de tot o saber-lo caminant al nostre costat, potser recolzant-nos en més d’un moment, com en aquella bonica imatge de l’Anthony De Mello.

Ens volem situar com a simples xerpes de les vostres caminades. Des de les Delegacions de Pastoral de les diòcesis i des del Departament de Pastoral del FECC ens atrevim a fer-vos propostes de ruta i a ajudar-vos a carregar tot allò que considereu necessari per a l’animació pastoral a Catalunya des d’avui mateix. Ens atrevim a proposar la “SOLIDARITAT PASTORAL” més original.