Octubre del 2007

L’ÀREA O MATÈRIA DE RELIGIÓ EN EL CURRÍCULUM

La qüestió:

Quin caràcter té l’àrea de Religió? I si el centre té un caràcter propi que expressa una confessió religiosa? Els pares tenen dret a exigir les activitats educatives alternatives i a no fer l’àrea de religió?

Fitxes relacionades:

- El currículum de les diferents etapes educatives.

Normativa aplicable:

La normativa aplicable és:

- La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) estableix el marc general. Concretament l’article 115 estableix el dret dels titulars a establir el caràcter propi i l’obligació de les famílies que matriculen el seu fill en el centre, de respectar el caràcter propi.

- Així mateix, la Disposició Addicional 2a de la LOE estableix que l’ensenyament de la religió s’ajustarà al Acord sobre Ensenyament i Assumptes Culturals subscrit entre la Santa Seu i l’Estat espanyol. Així mateix, també estableix que aquesta àrea s’inclourà en els nivells educatius i que serà d’oferta obligada pels centres i de caràcter voluntari per al alumnes.

- Per interpretar aquest article pot ser necessària la Sentència del Tribunal Constitucional 77/1985, de 27 de juny, relativa a la LODE, el Fonament Jurídic 9è.

- Les “Instruccions de curs ...” donen orientacions per aplicar la normativa.

La nostra opinió:

La LOE estableix clarament el dret del titular del centre a establir el caràcter propi. També estableix l’obligació de les famílies que matriculen el seu fill o filla en el centre, de respectar el caràcter propi. El caràcter propi del centre pot explicitar que el centre de manera ordinària només oferirà religió catòlica sense programar activitats alternatives. Per tant la qüestió està en determinar què vol dir “respectar”.

Les hores de religió:

A l’educació primària la religió és optativa per als alumnes, a no ser que l’escola, en el seu caràcter propi, hagi inclòs l’ensenyament d’aquesta àrea com una característica essencial seva. Aquest és el cas de la majoria de les escoles cristianes.

Si l’alumne no fes religió, el centre ha d’adoptar les mesures organitzatives per tal que (els alumnes) rebi la deguda atenció educativa, a fi que l’elecció d’una o altra opció no suposi cap mena de discriminació. Així, es treballaran diferents objectius i continguts educatius de manera que no suposin cap avantatge ni desavantatge respecte dels alumnes que no hagin optat per aquesta àrea.

Si l’escola ha explicat a la família el seu caràcter propi (que inclou l’ensenyament de la Religió) en el moment de la preinscripció (tal i com estableix la normativa), les famílies no poden exigir no fer aquesta àrea acollint-se al seu caràcter voluntari. Això es pretén recollir en les “Instruccions curs ...” que inclouen un paràgraf que diu:

“La petició de plaça en un centre privat amb caràcter propi que expressi una confessió religiosa és una manera d’optar per una formació religiosa i moral concreta i, per tant, pressuposa també l’opció per l’ensenyament de la religió corresponent.”

En casos determinats, sí poden sol·licitar a l’escola que l’alumne faci les activitats alternatives; l’escola estudiarà el cas i resoldrà segons les circumstàncies. Així ho expressen les “Instruccions curs ...”:

“... en casos determinats les famílies poden sol·licitar a la direcció del centre que els seus fills (...) cursin els ensenyaments alternatius.”

Subratllem que el seu dret és “sol·licitar” i que només en determinats casos, però que l’escola decidirà si accedeix a la petició o no.

Aquesta interpretació està avalada pel Tribunal Constitucional que ja s’ha manifestat en la sentència n77/1985, de 27 de juliol (fonament jurídic 9è) respecte dels límits del caràcter propi dels centres. En aquests sentit el TC ha manifestat:

“… el ejercicio por el titular de su derecho a establecer el carácter propio del Centro actúa necesariamente como límite de los derechos que ostentan los demás miembros de la comunidad escolar (...), pues de otro modo, no sólo quedaría privado de todo contenido real el derecho a establecer el carácter propio del Centro, sino que se vería también defraudado el derecho de los padres a escoger para sus hijos la formación religiosa y moral acorde con sus propias convicciones …”.

Més endavant la pròpia sentència diu:

"Respecto a los padres (...) al haber elegido libremente para sus hijos un centro con un ideario (carácter propio) determinado, están obligados a no pretender que el mismo siga orientaciones o lleve a cabo actividades contradictorias contra tal ideario …”.

Els alumnes assignats a l’escola:

D’aquest precepte general no s’exclouen tampoc els alumnes que han estat assignats a l’escola per part de l’Administració educativa (la comissió d’escolarització, per exemple). En aquest casos, els pares d’aquests alumnes, també han escollit l’escola de manera explícita o implícita. L’única excepció a aquest punt és que no hi hagués places vacants en cap altre centre del municipi; només en aquest cas es podria obligar la matriculació d’un nen a un centre no volgut pels pares.

Si l’escola a la que han estat assignats i en la que s’han matriculat, de la que han tingut tota la informació prèvia per veu del seu titular, informació que inclou el seu caràcter propi, no és l’opció educativa que ells volen, han de demanar a l’Administració que els assigni un altre centre. Si no ho fan, vol dir que han acceptat l’escola i el seu model educatiu.

L’enfocament de l’àrea o matèria de religió:

De totes maneres, convé no fer del caràcter propi del centre una barrera infranquejable que impedeixi accedir a l’escola a les famílies més necessitades.

Per descomptat, el tractament que l’escola ha de fer de l’àrea de Religió ha de ser completament respectuós amb totes les opcions religioses i morals i ha de poder ser assumida per qualsevol família sigui creient d’una o d’una altra confessió o no sigui creient.

També hem de suposar que el centre separarà adequadament l’àrea de Religió catòlica, la catequesi i la pràctica religiosa.

En aquests temes sempre és convenient parlar amb la família i explicar-li l’abast i els objectius de l’àrea i el seu ple respecte per les diferents opcions religioses i morals.

Finalment, també s’ha de tenir en compte que l’escola cristiana no s’ha de manifestar només pel fet de fer l classe de religió. Altres àmbits de la vida del centre (l’enfocament de les àrees i matèries, les relacions en el si de la comunitat educativa, l’estil de gestió, etc.) també haurien de posar de relleu el caràcter propi de l’escola.