L’educació està en un procés de canvi profund i accelerat. Els canvis
socials han fet més complexa l’educació, l’escola i
la seva direcció.
Dirigir l’escola requereix unes competències diferents a les
d’impartir classe. Els directius que han de fer aquestes funcions, o ja
tenen les competències o les hauran de desenvolupar mitjançant unes activitats
adequades. De qualsevol manera, convé que la direcció de l’escola estigui en
mans de persones amb una capacitació
adequada per al càrrec que se’ls confia. I aquesta capacitació passa per
una formació que freqüentment convé que sigui externa al centre ja que així és
més fàcil compartir la formació amb altres persones que també s’estan formant,
intercanviar experiència, accedir a una formació específica per a ells, etc.
La creixent complexitat de l’organització escolar i les múltiples
funcions que aquestes persones han de realitzar, juntament amb la incorporació
en els òrgans de govern d’educadors que no tenen experiència de direcció i de
vocació diversa justifiquen el disseny
d’una proposta de formació específica per als directius de les escoles
cristianes.
La reflexió que en el seu dia va realitzar la Fundació escola cristiana
de Catalunya fruit dels treballs del Vè congrés i de
l’amplia experiència formativa d’aquesta institució, va donar lloc a una
proposta de formació específica: l’Escola
de Directius (EdD). Aquesta proposta s’ha desenvolupat al llarg de nou
edicions, després de les quals s’ha realitzat una avaluació de la mateixa que
ha portat a revisar alguna de les seves característiques. Aquesta proposta,
doncs, és fruit d’aquesta llarga experiència i de la revisió de les diferents
edicions.
L’Escola de Directius és una acció formativa adreçada als directius de
les escoles adherides a la Fundació de l’Escola Cristiana de Catalunya i
constitueix un curs de Postgrau en
direcció de centres escolars de la Facultat de Psicologia i Ciències de
l’Educació i de l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull.
2. A qui s’adreça l’Escola de Directius?
L’Escola de
Directius s’adreça molt especialment a aquelles persones que
han de dirigir les escoles cristianes de Catalunya en els propers anys. També pot
ser d’interès per a altres persones que no pertanyin a aquesta col·lectiu,
encara que el seu disseny està pensat per a els primers.
La formació va
adreçada tant a persones que es preparen per assumir les
responsabilitats de la direcció, com a persones que ja l’estan exercint
i volen actualitzar els seus coneixement.
Quan parlem de
DIRECTIUS, ara i
aquí ens referim als educadors
que tenen responsabilitats de govern en un centre escolar, i en particular a
aquelles persones que hi exerceixen les funcions pròpies de la titularitat i/o
de la direcció general del centre.
Seria bo que els directius que participin en
l’EdD tinguin una sòlida experiència educativa i hagin tingut ja alguna
experiència de coordinació o direcció. Entre d’altres, seria molt adequat que
haguessin tingut alguna experiència en el departament de pastoral o que fossin
coneixedors del carisma de la congregació. Un itinerari formatiu que realitzen
molts dels assistents a l’EdD és fer l’Escola d’Educadors (en la qual fan una
sòlida reflexió com a professionals de l’educació en una escola cristiana) i
temps després l’Escola de Directius.
És necessari que els assistents tinguin un domini suficient de les principals eines i programes
informàtics d’ús més habitual en els centres escolars: tractament de
textos, full de càlcul, correu electrònic, navegador d’internet, programes de presentació, etc.
3. Què es proposa a l’Escola de
Directius?
Els continguts de formació proposats a l’EdD es refereixen a tres àmbits que estan íntimament
relacionats:
·
L’àmbit del SER. Formen part d’aquest àmbit les
propostes de formació relatives a la qualificació personal dels mestres i
professors que hauran d’exercir responsabilitats de direcció en una escola
cristiana: capacitats referents a la formació humana com a educadors,
l’equilibri personal, la capacitat de lideratge, la creativitat i l’esperit
d’innovació, les relacions interpersonals, l’obertura
a l’entorn social, cultural i eclesial, el sentit de
l’educació, la sintonia amb el carisma institucional, etc.
·
L’àmbit del SABER. Formen part d’aquest àmbit les
propostes de formació encaminades a desenvolupar els coneixements que han de
posseir els directius de les escoles cristianes en el camp jurídic i
administratiu, el món de l’educació i la pedagogia, la legislació educativa i
la direcció acadèmica, la gestió econòmica i financera, la direcció dels equips
docents i del conjunt del personal de l’escola i les relacions laborals, etc.
·
L’àmbit del SABER FER. Formen part d’aquest àmbit les
propostes formatives encaminades a l’adquisició i la pràctica de les habilitats
personals i les tècniques que faciliten l’exercici de funcions directives: coordinació
d’equips de treball, motivació del treball i animació de grups humans, gestió
eficaç del temps, etc.
Aquests àmbits es combinen en els diferents
mòduls treballats al llarg del curs.
4. Quant temps ocupa l’Escola de Directius?
L’Escola de Directius és una activitat
formativa de llarga durada que s’estén
en la pràctica a tot un curs acadèmic, durant el qual les persones que hi
participen constitueixen un grup de
treball i de relació estable. Donem
molta importància a l’intercanvi, a la relació interpersonal
i la convivència, al treball personal, al diàleg amb experts sobre els temes
objecte d’estudi i debat, i al treball en equip.
El període de formació de l’Escola de Directius ocupa una part
important del conjunt del curs escolar, i els qui hi participen realitzen
activitats de formació de caràcter divers que requereixen tres tipus de
dedicació:
·
un
treball presencial que té lloc en
dos dies consecutius per setmana (dilluns i dimarts de quasi tot el curs
escolar, entre finals de setembre i començament de maig, aproximadament) a la
seu del curs i al llarg de, aproximadament, vint setmanes (unes 307 hores lectives).
·
Un
treball personal que els participants en l’EdD realitzen preferentment a casa i
de vegades a l’escola i que té per finalitat preparar el treball presencial i
aprofundir en l’estudi i aplicació pràctica de les qüestions plantejades,
realitzar els treballs del curs, etc. Constitueixen un treball no presencial;
·
I
també un treball personal que majoritàriament serà no presencial, dedicat a la realització
d’un Projecte en equip al llarg d’un temps, durant
el qual no hi ha sessions de treball presencial.
Per tot això, la realització de l’Escola de Directius requereix que els
directius que hi participen dediquin el
temps necessari per implicar-se activament en les activitats de formació
que constitueixen el programa del curs. En la pràctica la inscripció en aquest
curs de formació comporta la reducció d’almenys un 50% el seu temps de
dedicació directa a l’escola respectiva, encara que durant el curs
escolar mantinguin la responsabilitat inherent al càrrec. És molt
important que l’assistent a l’Escola de Directius reservi aquesta dedicació
per treure profit del curs.
Si bé és relativament fàcil deixar de fer unes classes situades en
dilluns i dimarts, és més difícil (i amb freqüència és el que més dificulta el
seguiment amb aprofitament de l’Escola de Directius) deixar algunes
responsabilitats que són més difícils de delegar i que absorbeixen molt de
temps.
Si l’Escola de Directius comporta la reserva
de la meitat de la jornada laboral dels assistents, aleshores comporta uns 30
crèdits ECTS, quantificats en unes 810 hores de treball, que inclouen tant les
hores presencials (poc més de 300) com les de treball no presencial.
Els continguts de l’escola de Directius que són objecte d’estudi i
debat en la part del curs que requereix el treball presencial s’organitzen en crèdits de deu hores lectives i són
impartits per professors experts en els diferents temes que són proposats als
participats en el curs.
5. Quina consideració acadèmica i laboral té l’Escola
de Directius?
L’Escola de Directius té la consideració
acadèmica de títol propi de Postgrau de la Facultat de Psicologia i
Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna, de la Universitat Ramon Llull,
la qual cosa requereix que els participants en l’EdD acreditin oportunament la
consecució d’un nivell suficient en l’aprenentatge del conjunt dels temes
inclosos en el programa.
Per motiu de tractar-se d’estudis de postgrau
superiors, algunes de les característiques del curs (avaluació, qualificació,
etc.) segueixen les pautes de la universitat.
En el seu moment caldrà fer els tràmits per a la formalització de la
matriculació en el curs de Postgrau (de les quals s’encarregarà la FECC) i, al
final, per a aquelles persones que compleixin els criteris de suficiència i
vulguin obtenir el títol corresponent, caldrà fer gestions per a l’obtenció del
mateix, de les que s’encarregarà el propi interessat. La tramitació del títol
comporta uns despeses que hauran de ser satisfetes pels propis assistents a
l’EdD.
Des del punt de vista laboral, aspectes regulats pel conveni
d’ensenyament privat de Catalunya i altres acords subscrits, l’EdD, en
tractar-se d’un curs amb una titulació universitària de postgrau (encara que
sigui un títol propi), tindrà, si és el cas, els efectes que la normativa
laboral preveu per tal de poder acreditar la realització d‘activitats de
formació per part del treballador.
6. Com es treballa a l’Escola de
Directius?
La metodologia de treball en l’Escola de Directius suposa una
combinació equilibrada dels elements següents:
-
classes
expositives per part
d’experts, que desenvoluparan els temes amb l’ajuda dels estris audiovisuals que siguin necessaris.
-
Treball
personal, que dedicarà
el participant a fer les lectures del tema que es treballarà la setmana següent
(lectures prèvies), a ampliar el coneixement d’algun tema que sigui del seu
interès, a estudiar aspectes normatius, a realitzar treballs, etc.
-
Les
sessions de debat i intercanvi, tant en petit grup com en gran grup, en
el quals els participants comparteixen criteris, intercanvien experiències,
aclareixen dubtes. És molt important que tots els participants tinguin una
participació activa en aquestes dinàmiques.
-
Visites
a escoles, que, des
del punt de vista del projecte i de la direcció, són peculiars per algun motiu.
Les vistes s’hauran preparat prèviament i després s’intercanviarà
l’experiència, les impressions, etc.
-
En
alguns dels blocs del curs s’utilitzarà la tècnica del cas, en que es
situarà a l’assistent al curs davant d’una situació que haurà de resoldre,
utilitzant les competències treballades. Caldrà doncs, que el directiu
assumeixi la situació en el seu context, l’analitzi, tingui en compte els
criteris pertinents i prengui les decisions més apropiades. Tot això implicarà
emprar un procés de pressa de decisions i exercir unes habilitats directives.
De cada un dels temes objecte d’estudi, els participants en l’Escola de
Directius disposaran de documentació
elaborada per a aquest tipus de treball i que els permet preparar-se prèviament
i aprofundir en l’estudi de les qüestions proposades. Molts d’aquests materials
estaran a la seva disposició en un fons de coneixement en l’espai web propi que té el curs.
7. Quina és la idea d’escola i de directiu que
hi ha darrera de l’Escola de Directius?
En el disseny del curs
i en l’orientació general dels blocs de continguts i de les dinàmiques, hi ha
un model d’escola, de directiu i d’educació. Convé explicitar quin és aquest
model.
Creiem en un model
d’escola que:
·
assumeix el caràcter propi que
l’inspira com el seu objectiu fonamental que dóna raó de ser a l’escola.
·
És un centre d’aprenentatge que té
una concepció integral de l’educació, en totes les dimensions de la persona,
incloent-hi la dimensió transcendent.
·
És un centre que assumeix que
treballa amb persones i que això representa un determinat estil de relacions en
el centre.
·
És un centre que aspira a ser una
comunitat educativa arrelada en el seu entorn i en diàleg amb ell, en un servei
que va molt més enllà de l’educació bàsica.
·
És un centre que funciona com una
bona organització i que per tant, fa allò que diu i diu allò que fa, compleix
els terminis que s’estableix, etc.
Creiem en un model
de directiu que:
·
assumeix l’escola i el seu projecte
com una responsabilitat d’un equip de persones liderat per ell mateix;
·
sap actuar amb criteri i
autonomia, segons un projecte, sense haver d’esperar sempre instruccions
d’altres;
·
és respectuós amb la legalitat
vigent, que actua amb professionalitat en els
diferents àmbits, encara que també és crític i inquiet, i que fa el possible
per canviar la situació i fer realitat un projecte.
·
que concep l’escola com un projecte
que vol inserir-se en el seu entorn i oferir-li un servei integral.
8. Quina estructura temporal té l’Escola de
Directius?
L’Escola de Directius consta de sis grans parts, des del mes de setembre fins el mes de juny de cada curs escolar.
Aquestes parts són:.
·
En la part prèvia, abans de
començar les sessions presencials de l’Escola de Directius, els assistents
reben les primeres instruccions per seguir el curs i les primeres tasques a
realitzar.
·
En la primera part de les sessions
presencials del curs, es
treballa el context de l’escola. En el context actual no es pot concebre una
escola sense tenir en compta el seu context, en el sentit més ampli, Aquest
inclou tant el social (població, ), com el geogràfic (població) històric, així
com també el de relacions amb l’entorn. Es pretén respondre a preguntes com Qui
som? D’on venim? On estem?
·
La segona part de les sessions
presencials del curs s’analitza
críticament la tasca que correspon als directius d’un centre escolar en el
context actual. Aquí es treballen aquelles competències més pròpies de la
direcció escolar. Es pretén respondre a les preguntes com per exemple Què s’hi
fa a l’escola? Què convé planificar? i Com fer-ho?
·
La tercera part del curs consisteix en el disseny d’un PROJECTE adaptat a la situació real de
les escoles en les quals els autors tenen o tindran responsabilitats de
direcció.
El treball relatiu al projecte (que
és orientat i supervisat per formadors del curs), es
realitza preferentment en equip.
·
La quarta part de les sessions
presencials del curs es
treballa sobre tot les actituds del directiu de l’escola. Efectivament, una
part de les competències del directiu impliquen estar d’una determinada manera
al davant de l’escola. Es pretén respondre preguntes com per exemple Què
implicar dirigir una escola cristiana? Quina actitud adoptar. Els darrers dies
de treball presencial es dediquen a la presentació dels projectes elaborats
pels participants en l’Escola de Directius i a la cloenda del curs de postgrau.
·
La darrera part del curs compren les
setmanes que van des de les darreres sessions presencials fins el final formal
del curs. En aquests dies els assistents han de completar tots els treballs
pendents i enllestir el projecte.
9. Què és el
projecte de l’Escola de Directius?
Una bona part del curs es dedica a
que els assistents a l’EdD elaborin un projecte. Aquest, constitueix un bon
element d’aprenentatge ja que, a més de les hores que implica la seva
realització, també un treball concret pel centre, realitzat en equip i que té
una part d’aplicació pràctica.
El projecte té un calendari propi que
oportunament s’explica als assistents:
-
Lectures
relatives al projecte,
en el qual els assistents consulten i estudien llibres, revistes
especialitzades, documents informàtics, etc. que, en part, són facilitats per
l’organització del curs. Aquest treball es fa poc després del començament del
curs, aproximadament, entre els mesos de desembre i gener.
-
Treball
en equip, en el qual
els assistents es troben per llegir, redactar, compartir, elaborar, etc.,
preferentment en equip, ja sigui en les instal·lacions que l’organització del
curs posa a la seva disposició o bé en altres espais. En aquest temps el
projecte es realitza en la seva major part. Aquest treball es fa aproximadament
en els mesos de febrer, març i abril i és supervisat
per un tutor del curs.
-
Presentació
del projecte, en el
qual els assistents presenten el seu projecte a la resta de persones del grup. L’habilitat
en transmetre un projecte és un dels elements d’avaluació d’aquest. La
presentació es fa poc abans del final de les sessions presencials del curs.
-
Redacció
del projecte, en el
qual els assistents enllesteixen aquest, fan la redacció del document i si és
el cas, presenten els treballs pendents. Aquesta fase es realitza entre el
final de les sessions presencials i el darrer dia de lliurament de tots els
treballs (cap a final del mes de juny).
10. Quins és l’horari
de l’Escola de Directius?
El treball presencial de l’Escola de Directius
es desenvoluparà els dilluns i els dimarts de quasi tot el curs escolar de les
setmanes que s’indiquen.
La seu de l’Escola
de Directius on es faran la majoria de les sessions presencials és en el c.
dels Àngels núm. 18, 4t pis de Barcelona.
L’horari serà des
de les 9, 30 del matí fins a les 6,15 de la tarda, amb un descans a migdia per
dinar (previst per l’organització), d’una durada aproximada d’una hora i quart.
El total de treball presencial diari serà de 7,5 hores, 15 hores de treball
presencial cada setmana.
Les hores de
començament i final del treball es respectaran escrupolosament.
Les fraccions de temps de treball són les
següents:
|
9,30
|
|
|
|
|
|
|
|
10,30
|
|
|
|
11,00
|
|
Descans
|
|
11,30
|
|
|
|
12,00
|
|
|
|
|
|
|
|
13,00
|
|
|
|
|
|
Pausa per dinar
|
|
14,00
|
|
|
|
|
|
|
|
14,45
|
|
Inici del treball
|
|
|
|
|
|
16,00
|
|
|
|
|
|
Descans
|
|
17,00
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Final del treball
|
|
18,15
|
|
Durant el mes de setembre els assistents
tindran tasques no presencials encomanades, relacionades amb el Curs. Així
mateix, durant els darrers dies del mes de juny, els assistents hauran de
finalitzar els treballs pendents i el projecte. Concretament els dies de
treball seran:
L’Escola de
Directius ha de contribuir a desenvolupar en els assistents una sèrie de
competències que hem considerat necessàries per exercir adequadament la seva
tasca. Concretament, el directiu ha de ser competent per:
A.
Desenvolupar un projecte establert a grans trets en el
caràcter propi del centre, amb lleialtat al carisma de la institució titular
i segons un projecte acordat. Això implica que el directiu ha de ser competent
per:
a.
Incloure el caràcter propi de la institució titular en
la planificació ordinària de l’escola.
b.
Promoure la realització de la planificació també en la
dimensió del caràcter propi.
c.
Avaluar els resultats també en aquesta dimensió.
B.
Analitzar i
comprendre l’entorn de l’escola, entès
aquest en un sentit ampli, tant el context social, (històric, demogràfic,
econòmic, cultural, familiar, etc.), com
l’educatiu (la comunitat educativa, l’Administració, les institucions a
les que pertany, etc.) com també el context escolar (àmbit curricular,
de govern institucional, administratiu, de recursos humans i de serveis).
C.
Tenir una visió
de futur de l’educació i de l’escola i
impulsar el seu canvi.
a.
Un directiu ha
de poder pensar en l’escola del futur, ha de pensar en les futures necessitats
educatives i d’altres tipus i en la resposta que caldrà donar; si l’escola
d’avui respon a un entorn, és per què ahir algú la va pensar. Així, cal que el
directiu sigui competent per analitzar l’entorn, per entendre els signes de
canvi que hi ha presents i en pensar en com l’educació i l’escola s’hauran
d’adaptar a les circumstàncies. En definitiva es tracta de ser competent en
tenir una visió del centre en els propers anys.
b.
Un directiu ha de ser competent per impulsar el canvi i
promoure nous projectes; l’escola ha de renovar-se periòdicament i tornar-se a
plantejar la seva tasca educativa, la seva manera d’organitzar-se, etc. Per
canviar cal tenir una visió de futur, transmetre-la, fer una bona planificació,
entendre les resistències, etc.
D. Planificar; un directiu ha d’entendre les necessitats de
l’escola i, des de la seva acció, ha de poder donar-hi resposta. Això implica
organitzar l’escola, determinar les accions que cal fer, els responsables, el
terminis, les maneres, com avaluar-ho, etc. Aquesta planificació implica diferents
àmbits:
a.
El dels recursos
humans de l’escola.
b.
El del diàleg
amb l’entorn i com donar-hi resposta, tot utilitzant les eines adequades.
c.
El de l’organització de l’escola des de la perspectiva
evangèlica i pastoral.
d.
El de l’organització de l’escola des de la perspectiva pedagògica.
e.
El de l’organització de l’escola des de la perspectiva econòmica
i financera.
f.
El de l’organització de l’escola des de la perspectiva jurídica,
laboral i d’assegurances.
E.
Les habilitats personals per dirigir l’escola amb
eficàcia, eficiència i elegància. Aquestes habilitats, segurament moltes
d’elles comuns a la direcció d’altres organitzacions, permeten cert estil de
direcció que ha de caracteritzar a una escola cristiana. Aquesta, s’ha de
distingir no només pels objectius que l’impulsen, sinó també per l’estil de la
direcció. Concretament, les habilitats directives que es treballen prioritàriament en el curs han de permetre que el directiu
sigui competent per:
a.
Entendre els grups, la seva manera de
funcionar, les dinàmiques internes, les relacions, els rols, les tasques que
realitzen i les satisfaccions generen en els seus membres.
b.
Comunicar; un directiu
ha de poder comunicar amb eficàcia, ja sigui una visió, un projecte, una decisió, etc. Per tant, cal que
domini algunes tècniques de la comunicació interpersonal
i a grups, com per exemple parlar en públic, els programes de presentació,
l’escolta, el llenguatge no verbal, etc.
c.
Dirigir reunions. Un directiu ha de
saber quan cal fer una reunió, l’ha de saber planificar, desenvolupar i
avaluar. També ha de ser competent en llegir les dinàmiques del grup, en
identificar els rols, en desbloquejar situacions, en
fer participar les persones, en assolir els objectius de la reunió en un temps
raonable, etc.
d.
Liderar un projectes
en una escola cristiana, fent partícips els seus membres. Això implica ser
competent per tenir una visió de l’escola, en planificar, si és el cas, la
transformació i transmetre-la de manera que s’aconsegueixi la participació de
la comunitat educativa.
e.
Motivar i implicar el personal; l’escola és una organització de persones que
desenvolupen un projecte comú. Per tant, el directiu ha de ser competent per
motivar les persones que formen part del projecte, per aconseguir la
participació de tots i assolir l’objectiu amb una bona relació entre els seus
membres.
f.
Negociar; el desenvolupament del projecte implica necessàriament
treballar amb persones que poden tenir altres interessos i motivacions. Això
vol dir que el directiu tot sovint haurà de ser capaç de negociar amb altres.
g.
Gestionar conflictes; en la
comunitat educativa apareixen conflictes constantment, és consubstancial de la
relació humana. La manera de superar i resoldre els conflictes, utilitzant els
procediments i els criteris adequats, fan més efectives les organitzacions i
indiquen també els seus valors més profunds.
F.
El directiu ha de ser competent per exercir d’autoritat del centre i per representar la institució. Un
directiu és una figura clau en el centre, ja sigui en els àmbits laboral,
pedagògic, econòmic, etc. Per aquest motiu ha de ser competent en els següents
àmbits:
a.
Exercir el comandament del personal i dels
projectes del centre en el context d’una escola cristiana en la societat
democràtica del segle XXI.
b.
Així mateix, un directiu ha de ser competent per representar
l’escola davant de la comunitat educativa i de les autoritats, ja sigui de
la congregació o de les administracions.
13. Quins continguts es treballen a l’Escola
de Directius?
I part: EL CONTEXT DE L’ESCOLA:
1. Anàlisi de l’entorn social.
1.1. Des de l’àmbit social.
1.1.1.
Entorn històric de l’escola
1.1.2. Canvis i tendències socials: la societat del coneixement.
1.1.3.
Fenòmens socials recents a
l’entorn: immigració, família, joventut, vellesa, etc.
1.1.4.
Entorn socioeconòmic
de l’escola.
2. El context educatiu.
2.1. El context escolar.
2.1.1. Àmbit curricular.
2.1.2. Àmbit de govern institucional.
2.1.3. Àmbit administratiu.
2.1.4. Àmbit de recursos humans.
2.1.5. Àmbit de serveis.
2.2. La cultura del centre.
2.3. L’entorn educatiu del centre: recursos de salut, de cultura, de
justícia, de l’administració local, altres, etc. Funcionament i mobilització de
recursos.
2.4. El sentit de l’escola cristiana i la seva tasca educativa.
2.5. Des de l’àmbit de l’administració educativa:
2.5.1. El Departament d’educació: organigrama i funcions.
2.5.2. La inspecció: organització, funciones i la seva relació amb l’escola.
2.5.3. Els serveis educatius: els EAPs, etc.
2.6. Des de l’àmbit de l’anàlisi de les organitzacions escolars i el canvi
en el centre.
2.6.1. Les organitzacions i el canvi
2.6.2. Dificultats del canvi, la planificació, models i experiències, etc.
2.7. La FECC i altres institucions anàlogues.
2.7.1. Organigrama i funcions
2.7.2. El programes de la FECC: Q, TIC, FEAC, Multilingüe,
les escoles.
2.7.3. Els projectes de l’EdD
Avaluació:
Per avaluar aquesta
segona part del curs, els assistents hauran de realitzar tres treballs:
·
Treball Realitzar una anàlisi dels diferents documents del centre.
·
Treball ‚ Realitzar una anàlisi d’algun aspecte de l’entorn social o educatiu del
centre.
Aquests treballs es
podran realitzar en equip si els assistents pertanyen a un sol centre.
Aquests treball
comporten la dedicació per part de l’assistent de 80 hores de treball personal
o en equip, a raó d’unes 20 hores per a cada un dels treballs i la resta per a
la realització de les lectures recomanades.
Aquests treballs tenen un pes del 15 % en el
total de la qualificació del curs, a raó d’un 5 % per cada treball.
|
Hores
de docència
|
Crèdits
ECTS
|
Pes
en l’avaluació final de l’EdD
|
|
75,5
|
155,5
|
15 %
|
II. L’ORGANITZACIÓ DEL CENTRE:
3. Els processos de presa de decisions i els criteris.
3.1. Criteris normatius i d’altres tipus per prendre decisions.
3.2. Els diferents tipus de criteris.
3.2.1. Els criteris normatius
3.2.1.1. Els criteris normatius d’àmbit estatal: les titulacions, requisits
mínims, etc.
3.2.1.2. Els criteris normatius d’àmbit autonòmic: avaluació, currículum, laboral,
drets i deures dels alumnes, concerts, procés d’autorització, consell escolar,
admissió d’alumnes, pagament delegat, càrrecs directius, etc.
3.2.2. Els altres criteris com a escola cristiana de Catalunya.
3.3. L’organització de l’alta direcció.
3.3.1. Figura i funcions del el titular i del director. Estructures de
recolzament.
3.3.2. El relleu en l’alta direcció.
4. La gestió dels recursos humans
4.1. Estratègia, polítiques i processos de la gestió dels RRHH
4.2. Els programes de gestió dels RRHH
4.2.1. La selecció i acollida
4.2.2. La formació permanent i la seva gestió
4.2.3. La política retributiva
4.2.4. La gestió de grups
5. La gestió pedagògica de l’escola:
5.1. Responsabilitats pedagògiques de la direcció: quina educació volem i
quina organització la fa possible.
5.2. Quins aprenentatges i avaluació promou l’escola.
6. La gestió laboral de l’escola:
6.1. El conveni col·lectiu de l’ensenyament privat de Catalunya.
6.2. Altres convenis i normes laborals.
6.3. Les assegurances a l’escola.
7. La gestió pastoral de l’escola:
7.1. El pla pastoral
7.2. El desplegament d’un pal pastoral
8. La gestió econòmica i financera de l’escola.
8.1. Principis bàsics de gestió econòmica i financera.
8.2. Pressupostos, balanços i comptes d’explotació.
8.3. Principals ràtios econòmiques
9. El màrqueting a l’escola.:
9.1. Característiques del màrqueting educatiu.
9.2. El pla de màrqueting:
9.2.1. Conceptualització.
9.2.2. Estructuració.
9.2.3. Comercialització i comunicació.
9.2.4. Pla d’acció i avaluació.
10. L’organització de centres en funcionament.
11. Els documents del centre.
Avaluació:
Per avaluar aquesta
segona part del curs, els assistents hauran de realitzar tres treballs:
·
Treballs ƒ i „ que consistiran en la comprovació del compliment de dos dels criteris
normatius en el centre.
·
Treball … que consistirà en la planificació d’algun aspecte del màrqueting a
l’escola o de la gestió dels recursos humans.
·
Treball † que consistirà en la realització d’un pressupost d’alguna activitat
del centre.
Aquests treballs es
podran realitzar en equip si els assistents pertanyen a un sol centre.
Aquests treballs
comporten la dedicació per part de l’assistent de 80 hores de treball personal
o en equip, a raó d’unes 20 hores per a cada un dels treballs i la resta per a
la realització de les lectures recomanades.
Aquests treballs tenen un pes del 15 % en el
total de la qualificació del curs, a raó d’un 5 % per cada treball.
|
Hores
de docència
|
Crèdits
ECTS
|
Pes
en l’avaluació final de l’EdD
|
|
136
|
216
|
15 %
|
III. PROJETE:
12. El projecte de l’Escola de Directius
12.1. Plantejament del projecte i lectures
12.2. Realització del projecte
12.3. Presentació del projecte
12.4. Lliurament del projecte.
Avaluació:
Per
avaluar aquesta tercera part del curs, els assistents hauran de realitzar un
projecte.
Aquest treball es
podrà realitzar en equip.
Aquests treball
comporten la dedicació per part de l’assistent de 325,5 hores de treball
personal o en equip.
|
Hores
de docència
|
Crèdits
ECTS
|
Pes
en l’avaluació final de l’EdD
|
|
11,5
|
337
|
70 %
|
IV. HABILITATS DIRECTIVES:
13. El grup i l’equip
13.1. Tècniques de direcció d’equips.
13.2. Els nivells funcionals del grup.
13.3. Grup i equip: regles per a formar un equip, evolució, factors de risc.
13.4. Rols de l’equip
14. La comunicació interpersonal.
14.1. Nocions fonamentals del llenguatge interpersonal,
components del llenguatge.
14.2. La programació neuro lingüísitica.
14.3. Elements que deterioren la comunicació.
14.4. Habilitats comunicatives.
15. Conducció de reunions:
15.1. Tipus, objectius, preparació i organització del temps de les reunions.
16. Negociació:
16.1. Tipus, preparació, passos, metodologia i concessions de les
negociacions.
17. Motivació:
17.1. Els models de motivació, aptituds i actituds, el feed-back,
la gestió de la motivació.
18. Lideratge
18.1. Evolució del concepte, definició i tipus de líder.
18.2. Models, estils i funcions del líder.
Avaluació:
Per avaluar aquesta
quarta part del curs, els assistents hauran de realitzar una presentació adequada
del projecte a la resta d’assistents. Aquesta activitat d’avaluació està
integrada en la valoració del conjunt del projecte.
Aquests treball
comporten la dedicació per part de l’assistent de 80 hores de treball personal
o en equip.
|
Hores
de docència
|
Crèdits
ECTS
|
Pes
en l’avaluació final de l’EdD
|
|
83
|
91,5
|
0 %
|
14. Com és l’avaluació de l’aprenentatge dels
participants a
l’Escola
de Directius?
L’Escola de Directius té la consideració de postgrau de la Facultat de
Psicologia i Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna,
de la Universitat Ramon Llull. Per aquesta raó, i
seguint els criteris marcats per la Universitat, cal que les persones que
participen en el curs de postgrau compleixin uns requisits per tal de poder
rebre el títol corresponent. Concretament caldrà donar compliment a dos
criteris:
1.
Per una
banda, caldrà acreditar l’assistència a
les sessions presencials de l’Escola de Directius. Caldrà acreditar una
assistència igual o superior a la del 80 % de les hores presencials. Les faltes
d’assistència han de ser per causes justificades. Per aquest motiu la
coordinació de l’Escola de Directius recollirà informació sistemàtica de la
presència en el curs.
2.
Per
l’altra banda, es realitzarà una avaluació
individual referida a alguns dels diferents continguts del curs de
postgrau. Això es concretarà en dos requisits:
·
Realitzar
de sis treballs personals (realitzats individualment o en grup segons
les circumstàncies), d’alguns dels mòduls treballats. Al final d’alguns
dels temes (aquells que pel seu contingut es considera més pertinent) es
donaran pautes concretes per a l’elaboració dels treballs; aquestes pautes
inclouran una introducció al treball, la descripció, els criteris d’avaluació i
qualificació i informació referida a la presentació del treball.
·
Realitzar
un Projecte. Aquest podrà realitzar-se en equip però haurà de tenir una
concreció individual. La FECC proposarà una llista de diferents temes i els
assistents escolliran un dels temes proposats. Aquests temes seran tutorats per diferents formadors del curs.
Les expressions que
es faran servir per tal d’expressar l’avaluació dels diferents treballs seran
les d’insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent.
Els treballs que
s’ajustin als criteris d’avaluació que figuraran en la presentació de cada
treball tindran una qualificació de bé o notable; els treballs que, a
més, incloguin altres elements pertinents a més dels demanats i que
desenvolupin donin compliment als criteris de manera molt correcta, tindran la
qualificació d’excel·lent. Els treballs que no s’ajustin als criteris
d’avaluació tindran la qualificació d’insuficient o suficient.
Els alumnes podran
sol·licitar aclariments respectes de les qualificacions. En aquest cas,
l’organització del curs revisarà l’aplicació dels criteris d’avaluació i
explicarà la seva aplicació al treball en concret a l’autor del treball.
La suma dels
treballs tindran un pes del 30 % en la qualificació final de l’assistent. El
projecte tindrà un pes del 70 % en la qualificació final. Per tal de poder
obtenir la qualificació final, tots els treballs han de ser presentats i han de
tenir una qualificació mínima de suficient. Els assistents podran refer els
treballs que no hagin obtingut una qualificació mínima de suficient fins a la
data final de lliurament del treballs.
Els assistents
tindran quatre convocatòries per lliurar tots els treballs i el projecte. La de
juny i setembre de l’any en la que es faci el curs i la de juny i setembre del
següent curs acadèmic.
16. Com sol·licitar una beca per a l’Escola de
Directius?
L’Escola de Directius té un sistema de beques
per a aquelles escoles amb dificultats que envien participants a fer el
postgrau.
Per tal de sol·licitar-les heu d’enviar abans del 3 de
juliol una carta en la qual es justifiquin les causes per les quals es demana
la beca. Aquesta carta la podeu enviar a l’adreça postal de la FECC (c. Rivadeneyra núm. 6, 5è 08002 de Barcelona, a nom de Julio Andreu) o bé a l’adreça electrònica següent: jandreu@escolacristiana.org). Recordem que les causes per les quals es
poden sol·licitar les beques són les següents:
1. L’escola
té menys de 15 unitats? (si és el cas, gaudiran d’una beca del 20 % de l’import
del curs)?
2. L’escola
aportarà en el curs 2009-2010 dos participants a alguna de les escoles de
formació de la FECC (Escola de Directius, Escola d’Educadors, Escola de
Pastoral o Escola de Tutors). Si és el cas gaudiran d’una beca del 10 % de
l’import del curs de cada participant.
3. L’escola
aportarà en el curs 2009-2010 tres participants a alguna de les escoles de la
FECC (Escola de Directius, Escola d’Educadors, Escola de Pastoral o escola de
Directius). Si és el cas gaudiran d’una beca del 15 % de l’import del curs de
cada participant.
4. El
participant en l’Escola de Directius és autònom (si és el cas, gaudiran d’una
beca del 25 % de l’import del curs)?
5. L’escola
pot acreditar especials dificultats econòmiques (si és el cas, es podria
concedir alguna beca del 50 % de l’import del curs)? Quines (cal especificar)?
Com en anys anteriors, les beques, en el cas de ser
concedides, es descomptaran dels darrers pagaments. En funció de les
beques que finalment es concedeixin es modificaríem els imports dels terminis.
L’Escola de Directius és un postgrau
universitari i, per aquest motiu, formalment, cal que el treballador sol·liciti
un permís individual de formació i que el titular el concedeixi.
Aquests dos documents són per a efectuar aquests tràmits. Cal que siguin
emplenats i guardats per a possibles inspeccions.
SOL·LICITUD A L’EMPRESA DEL PERMÍS INDIVIDUAL DE
FORMACIÓ
SOL·LICITA:
Permís Individual de Formació
de hores laborables durant el curs acadèmic
2009/2010, de conformitat amb que està establert en l’article 8.3 del Real Decreto 1046/2003 pel qual es
regula el Subsistema de Formación Profesional Continua, per a la realització de l’acció
formativa POSTGRAU EN DIRECCIÓ DE CENTRES ESCOLARS a realitzar en el Centre de
Formació Fundació Escola Cristiana de Catalunya / Facultat de Psicologia,
Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
(Universitat Ramon Llull) des del dia 28/09/2009 fins el dia 1/06/2010. Les hores
de Permís es distribuiran segons el següent calendari:
|
Treball presencial
|
Treball no presencial
|
Presentació de treballs
|
|
Setembre: 28 i 29.
Octubre: 5, 6, 19, 20, 26 i 27.
Novembre: 2, 3, 9, 10, 16, 17, 23, 24 i 30.
Desembre: 1.
Gener: 11, 12, 18, 19, 25 i 26.
Febrer: 1, 2, 8, 9, 15, 16 22 i 23.
Març: 1.
Abril: 26 i 27.
Maig: 3, 4, 10, 11 17, 18 i 31.
Juny: 1.
|
Desembre: 7, 14, 15, 21 i 22.
Març: 2, 8, 9, 15, 16, 22 i 23.
Abril: 6, 12, 13, 19 i 20.
Maig: 25.
Juny: 7, 8, 14, 15, 21 i 22.
|
Juny: 23
|
L’horari de les sessions presencials és de 9:30 a 13:30 i de 14,45 a
18:15 hores.
______________________,_____
de _____________de____
Signatura
del Sol·licitant
CONCESSIÓ DEL PERMÍS INDIVIDUAL DE FORMACIÓ
En/ Na
_________________________________________________ en la seva condició de
titular de l’escola _____________________ amb CIF ___________ concedeix el
Permís Individual de Formació de ______ hores laborables distribuïdes segons el
següent calendari:
|
Treball presencial
|
Treball no presencial
|
Presentació de treballs
|
|
Setembre: 28 i 29.
Octubre: 5, 6, 19, 20, 26 i 27.
Novembre: 2, 3, 9, 10, 16, 17, 23, 24 i 30.
Desembre: 1.
Gener: 11, 12, 18, 19, 25 i 26.
Febrer: 1, 2, 8, 9, 15, 16 22 i 23.
Març: 1.
Abril: 26 i 27.
Maig: 3, 4, 10, 11 17, 18 i 31.
Juny: 1.
|
Desembre: 7, 14, 15, 21 i 22.
Març: 2, 8, 9, 15, 16, 22 i 23.
Abril: 6, 12, 13, 19 i 20.
Maig: 25.
Juny: 7, 8, 14, 15, 21 i 22.
|
Juny: 23
|
__________________,_______ de_____________ de
____
Signatura i
segell de l’empresa
Als efectes d’allò disposat en la Llei
Orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter
Personal i la resta de normativa de desenvolupament, el sol·licitant del Permís
autoritza la utilització de les dades personals contingudes en els documents
previstos per a la gestió de la bonificació, així com el seu tractament
informàtic, tant per part de l’empresa o en el seu cas de la Entitat
Organitzadora de la formació, com a part de la Fundació Estatal per a la Formació en el Treball i del Servei Públic de Treball Estatal (INEM).
